Resultats de la cerca
Es mostren 3374 resultats
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena Consell…
Horitzons
Publicacions periòdiques
Revista trimestral d’un grup de catalans residents a Mèxic.
S'edità, en català, a la ciutat de Mèxic entre els anys 1960-61 Promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, difongué textos de temàtica política Dirigida per Francesc Vicenç, fou en part elaborada i redactada a Catalunya, i en part a Mèxic Hi collaboraren Francesc Vallverdú, Jordi Solé Tura, Pere Ardiaca, Francesc Vicenç, Josep M Casstellet i Josep Solé i Barberà, entre d’altres Per problemes jurídics, canvià el títol després del quart número i s’anomenà Nous Horitzons Després passà a editar-se a França
antena col·lectiva
Antena utilitzada conjuntament per diversos usuaris.
Per tal de poder alimentar diversos receptors, cal amplificar el feble senyal de què normalment hom disposa als extrems de l’antena abans de distribuir-lo entre els diferents receptors Sovint, els senyals rebuts per diverses antenes collectives de ràdio en AM i FM i televisió en VHF i UHF són mesclats en una mateixa línia de distribució i separats després per tal d’alimentar els distints aparells Per extensió, hom anomena antena collectiva el conjunt d’antenes, amplificadors, mescladors, línies de distribució i separadors utilitzats en aquestes installacions
calona
Biologia
Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.
Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons
diapositiva
Fotografia
Imatge positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.
Hom les anomena també transparències Poden ésser en color i en blanc i negre Les diapositives en blanc i negre provenen generalment d’un contacte d’un negatiu normal sobre una pellícula especial de baixa sensibilitat que hom revela com el paper fotogràfic Les diapositives en color són obtingudes directament sobre una pellícula especial anomenada inversible Tenen una gran definició, puix que són fetes per a ésser projectades ampliades Hom les presenta amb marc especial de cartó o plàstic per a protegir-les i fer-les adaptables als projectors
George Devol
Electrònica i informàtica
Enginyer i inventor nord-americà.
Després de treballar uns quants anys a la Cinephone United Corporation, companyia dedicada a la fabricació d’amplificadors de so, el 1940 fundà una petita empresa de contramesures per a radar, la General Electronics, que aviat esdevingué la més important dels Estats Units El 1954, després de molts anys d’investigació, patentà el primer manipulador programable, autèntic embrió del robot industrial, i encunyà el terme automatització El 1956, amb JF Engelberger, fundà la Consolidated Controls Corporation, la primera companyia dedicada a la fabricació de robots, que més tard s’anomenà…
Joaquim Pellicena i Camacho
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París
Michel Gandoger
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses
Galceran de Cardona i de Requesens
Filosofia
Humanista.
Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena 1532 De tornada, anà a les corts de Montsó 1533 en el seguici de Carles V, del qual era coper Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic 1534, on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona
Agustín Castellón Campos
Música
Músic i guitarrista d’estil flamenc, més conegut com Sabicas
o Niño Sabicas
.
Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina