Resultats de la cerca
Es mostren 11508 resultats
mesura
Música
Divisió del temps musical en parts iguals.
Hom en troba els orígens en la mètrica grega, en la qual cada vers era format per peus, llargs o breus
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població
rāwī
Literatura
Recitador professional de poemes.
Per mitjà d’ells hom ha conservat bona part de la poesia àrab preislàmica En general, cada poeta tenia el seu
cop d’arquet
Música
Gest del músic en passar l’arquet damunt les cordes de l’instrument.
Segons l’efecte volgut, en cada moment de la interpretació cal fer ús d’un determinat tipus de cop d’arquet
Trobada Nacional de Bastoners
Folklore
Festa bastonera anual més important de Catalunya, que consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general.
La primera trobada se celebrà a Montblanc Conca de Barberà el 1976, i cada any té lloc en una població diferent
actitud
Sociologia
Predisposició apresa culturalment per l’individu segons la qual valora objectes, altres individus, col·lectivitats, grups i institucions.
Aquesta predisposició fa que l’individu respongui d’una manera característica davant cada fenomen sobre el qual té formada una actitud
pabordessa
Cristianisme
Directora d’una confraria, en especial de la del Roser.
Era elegida cada any i tenia cura d’acaptar per a la festa patronal Era freqüent, sobretot, a la Catalunya Vella
impressió digital
Disseny i arts gràfiques
Senyal que deixa el cap dels dits damunt d’un objecte.
Per tal com cada persona té les papilles de la dermis diferents, les impressions digitals són emprades amb finalitats d’identificació
llei de Richardson-Dushman
Electrònica i informàtica
Llei que expressa la variació de la densitat de corrent de saturació J, produïda en un càtode termoelectrònic metàl·lic, en funció de la seva temperatura absoluta T.
Aquesta relació és donada per J = AT 2 e - b / T , A i b essent unes constants pròpies de cada metall
acoblament

1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina