Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
oligocarbòfil | oligocarbòfila
Ecologia
Botànica
Dit del vegetal heteròtrof que, per a satisfer les seves necessitats biològiques, només necessita disposar de petites quantitats de productes orgànics de carboni del substrat en què creix.
àcid tiònic
Química
Denominació obsoleta dels àcids monotiocarboxílics, que tenen l’àtom de sofre doblement enllaçat a l’àtom de carboni
els quals hom ha d’anomenar sistemàticament O-àcids tiònics.
gas de síntesi
Química
Denominació genèrica de diverses mescles gasoses constituïdes per monòxid de carboni i hidrogen, en proporcions relatives variables, conjuntament amb un vint per cent de gas inert, generalment nitrogen.
Hi ha diversos procediments per a la seva preparació, els més importants dels quals són l’oxidació parcial del gas d’aigua o del gas natural i l’acció del vapor d’aigua, a temperatura elevada, sobre el carbó o el gas natural El gas de síntesi troba un gran nombre d’aplicacions industrials, entre les quals cal esmentar la preparació del metanol, la síntesi de gasolines de Fischer-Tropsch, la preparació de l’amoníac i el procés oxo
cumulat | cumulada
Química
Dit de cadascun dels enllaços dobles que uneixen àtoms de carboni successius en una cadena carbonada, com és el cas del butatriè (CH2 = C = C = CH2).
Els enllaços dobles cumulats són considerablement més reactius que els enllaços dobles normals i aïllats
índex glucèmic
Alimentació
Bioquímica
Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia, és a dir, la rapidesa amb què un hidrat de carboni es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes
espirànic | espirànica
Química
Dit del compost orgànic policíclic en què diferents cicles són units per un àtom de carboni que els és comú, per oposició als cicles condensats que en comparteixen dos.
naftè
Química
Terme emprat en petroquímica per a anomenar els hidrocarburs saturats de cinc i de sis àtoms de carboni, cicloparafines i alquil, derivats que es troben en el petroli brut.
És emprat pel fet de contenir membres policíclics en les fraccions del punt d’ebullició més alt
aire enrarit
Tecnologia
Aire que, per manca de ventilació a les galeries d’una mina, s’ha empobrit en oxigen i s’ha carregat de diòxid de carboni i d’altres gasos.
cooxímetre
Medicina
Aparell per a mesurar la concentració dels derivats de l’hemoglobina en una mostra de sang arterial, utilitzat sobretot en cas de sospita d’intoxicació per monòxid de carboni.
acilcoenzim A
Bioquímica
Qualsevol dels derivats acilats del coenzim A
, representables pel símbol RCO-S.CoA, en el qual R indica, en general, una cadena parafínica de nombre senar d’àtoms de carboni.
Llur constitució és idèntica a la de l'acetilcoenzim A R=CH 3 Els acilcoenzims A són intermediaris en el catabolisme dels àcids grassos