Resultats de la cerca

S’inicià al CE Laietà, i el 1936 passà als infantils del FC Barcelona Després de la Guerra Civil jugà de nou al CE Laietà 1939-41 fins que es reorganitzà la secció de basquetbol del Barça, on jugà entre el 1941 i el 1951 Posteriorment fitxà per la UE Mongat 1951-52, el RCD Espanyol 1952-54, el CB Aismalíbar 1954-55 i el Manresa 1955-56, equip en el qual es retirà Guanyà sis Copes del Generalísimo 1943, 1945-47, 1949-50 i nou Campionats de Catalunya 1942, 1943, 1945-51 Disputà 20 partits amb la selecció espanyola absoluta, inclosa la seva participació en el primer Campionat del Món 1950

Davanter que debutà a primera divisió amb la Real Sociedad Jugà al Futbol Club Barcelona 1982-85 i al Centre d’Esports Sabadell 1985-88 Amb el Barça gua-nyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Copa de la Lliga 1983 i una Supercopa d’Espanya 1983 D’altra banda, durant el seu primer any amb el Sabadell, a segona divisió, aconseguí pujar de categoria Fou internacional amb la selecció espanyola en vint ocasions i disputà el Mundial d’Espanya 1982

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Arribà al FC Barcelona 1935-38 després de guanyar la Lliga amb el Betis, però la Guerra Civil n’estroncà la trajectòria, tot i que el 1937 encara dirigí l’equip en la seva gira per Mèxic i els Estats Units Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938

Assolí sis Campionats de Catalunya i deu d’Espanya entre el 1991 i el 1997 En representació del Club Motonàutic de Catalunya guanyà set títols estatals en les categories 650 estàndard 1991, 650 preparades 1991, esquí limited 1992, esquí modified 1992, 1993, 785 modified 1996 i maxi modified 1996 També guanyà amb l’Hélice Club Maxi, en raids 1997, i amb el Marivent Emotions, en categoria limited 1994 i 785 1995 Internacionalment, cal destacar dos Campionats d’Europa en 650 estàndard 1992, 1993 i una tercera posició al Campionat del Món 1995, en la categoria limited

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc, Maria…

Fou l’impulsor de la regata en solitari Mare Nostrum l’any 1973, que partí del Reial Club Marítim de Barcelona, i en la qual participaren dotze embarcacions Fundà també la revista Yate y Motonáutica

Fou segon en el Premi Reial Moto Club de Catalunya en la categoria Motos Sport Nacional 1963 Fou campió d’Espanya de resistència 1965