Resultats de la cerca

Es dedicà a la fotografia els darrers anys de la seva vida els primers treballs daten del 1864, durant una temporada de residència a l’illa de Wight i sempre amb un afany purament recreatiu Retratà les seves amistats i realitzà composicions amb grups de personatges Malgrat que es tracta d’obres no gaire reeixides tècnicament, són testimonis molt representatius de l’estètica decadentista i prerafaelita aplicada a la fotografia

Collaborà en la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director des del 1919 Excellent crític, publicà els seus Études 1912 sobre Baudelaire, Cézanne, Debussy, Gide i altres Empresonat en començar la Primera Guerra Mundial, dedicà els anys de captivitat a la creació literària Aimée 1922, À la trace de Dieu 1925 i L’Allemand 1918 Mantingué una interessantíssima correspondència amb Alain-Fournier, molt amic seu, i Paul Claudel

Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao

Format a l’École Nationale des Beaux-Arts Féu nombrosos apunts del París del final de segle i es dedicà a la illustració de llibres de Pierre Loti, Francis Jammes, C Maurras, etc Collaborà en revistes com L’Assiette au Beurre Com a pintor se centrà en paisatges, especialment del Sena i de l’Oise, dins un estil postimpressionista A Barcelona hom presentà una exposició d’obres seves el 1974

Es formà a Tenerife i a Madrid Collaborà amb Miguel Fisac al Teologado d’Alcobendas Madrid, 1955 Després es dedicà a l’art no-figuratiu Utilitzà sovint la tècnica del collage Posteriorment, incorporà el relleu a les seves composicions, a vegades de grans dimensions aeroport de Barajas, 1982 Residí a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Dirigí l’obra Tomás Navarro Tomás Les enquestes del domini català foren fetes per Francesc de B Moll i Manuel Sanchis i Guarner, a partir del 1933 interrompudes per la guerra civil de 1936-39, foren acabades el 1952 Suprimeix les ciutats i dedica una atenció especial als pobles arraconats, immunitzats de l’anivellació lingüística hi figuren 95 localitats catalanes Només n'ha estat publicat un volum Fonética Madrid, 1962

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Es dedica a l’estudi i a la pràctica del taitxí des del 1998, i a partir del 2006, a l’ensenyament, seguint el mètode de Patrick Kelly és diplomat en stretching global actiu per la Universitat de Teràpies Manuals de Saint-Mont França És membre de l’Associació de Professors de Taitxí i Txikung de Catalunya APTTC i codirigeix l’escola de taitxí Yuan Shen, de Girona