Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç en la baixa…
la Bètica
Província
Província romana que comprenia les parts occidental i central de l’actual Andalusia i una llenca del sud de les actuals Castella-la Manxa i Extremadura.
El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d' Hispalis Sevilla…
cova

Cova amb estalagtites i estalagmites a les Muntanyes Guadalupe
© Corel / David Bunnell
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina el component horitzontal.
La majoria es formen a conseqüència de la dissolució de la roca per l’aigua carst Les roques on es desenvolupen són sedimentàries la majoria ho fan en roques carbonatades, principalment calcàries, tot i que poden estar metamorfitzades en marbres d’altres roques on abunden són als conglomerats de ciment calcari, als guixos, les sals i els gresos Les coves corresponen a la zona en què les aigües subterrànies formen el mantell freàtic, i es desplacen més o menys horitzontalment La majoria de coves actuals són restes de zones inundades antigues en què el nivell freàtic ha baixat i ara són seques…
Josep Maria Fontana i Tarrats

Josep Maria Fontana
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Polític i escriptor.
De família d’empresaris tèxtils, estudià a Barcelona, on freqüentà els cercles del tradicionalisme i la Falange , a la qual s’afilià El 1934 en fundà la secció local a Reus, i el 1935 fou nomenat cap de publicacions a Catalunya El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front, on fou ferit Amb Xavier de Salas, el 1937 fundà la revista Destino Cap territorial de Tarragona de Falange Española y de las JONS 1938-43, governador civil de Granada 1943-47 i cap del sindicat tèxtil 1947-54, posteriorment residí a Madrid Diputat a les Corts franquistes en 1943-55, la…
Francesc Diago
Historiografia
Historiador.
Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior 1603 de Sant Onofre de València Fou nomenat cronista de la corona d’Aragó el 1615 Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores 1599, Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona 1603, la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877 arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal…
Arnau Sescomes
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca deSantaMariade la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella…
Francesc de Moner i de Barutell
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en…
,
Los Guájares
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu de la Taba, al peu de la serra homònima.
És situat al NW de Motril El cap del terme municipal és Guájar-Faragüit
Dúrcal
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat als contraforts occidentals de Sierra Nevada i drenat pel riu Dúrcal.
Agricultura, ramaderia i indústries alimentàries
Castilléjar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a l’alta vall del Guadiana Menor, que drena el terme.
Situat a la Hoya de Baza, és accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montilla Agricultura i ramaderia oví
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina