Resultats de la cerca
Es mostren 3522 resultats
Marc Narciso Dublan

Marc Narciso Dublan
BIDMONFA.COM
Escacs
Jugador d’escacs.
Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997
Jaume Monjonell Heredia
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la…
Agustí Mestres Ribas
Waterpolo
Jugador de waterpolo i entrenador.
Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola, la placa d’…
Pedro Pablo Belmonte Gámez
Beisbol
Jugador de beisbol.
Llançador dretà que començà la seva carrera professional als Estats Units d’Amèrica amb els Mets 1990-92 Després passà a Cardenales de Lara de Veneçuela, amb el qual guanyà una Lliga veneçolana d’hivern Posteriorment jugà a la divisió d’honor d’Espanya, on destacà el seu pas pel Marlins Puerto La Cruz 2003-08, el San Inazio de Bilbao 2008-09 i el Futbol Club Barcelona des del 2009 Guanyà quatre Lligues espanyoles amb el Marlins 2005-08 Amb la selecció espanyola ha jugat Campionats d’Europa i del Món des del 2003 Guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2003, 2005, 2007
Josep Castellarnau Farràs

Josep Castellarnau Farràs
Marc Domenjó
Rem
Piragüista d’aigües braves i dirigent esportiu.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’honor…
Enric Cera Buxeda

Enric Cera Buxeda
Arxiu RACC
Automobilisme
Farmàcia
Dirigent vinculat a l’automobilisme, metge i empresari farmacèutic.
President de la junta rectora de l’Automòbil Club Barcelona, l’any 1906 fou un dels principals promotors de la seva transformació en el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Fou soci fundador del RACC i posteriorment n’ocupà la presidència 1926-29, i l’any 1948 en fou nomenat soci d’honor També fou pioner en la pràctica de l’autocaravàning El 1920 feu la primera excursió documentada amb un cotxe que es transformava en habitatge El 1936 fundà l’empresa farmacèutica Laboratoris Cera, que el 1971 fou adquirida per la societat Madaus-Cerafarm, SA, i passà a denominar-se Laboratori…
Antoni Carafí Casanovas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987
paixtu
Història
Poble irànic, de família lingüística indoeuropea i religió islàmica, el més nombrós de l’Afganistan.
Distribuït en 60 tribus —les més conegudes són les dels durani , els ghilzai i els afridi —, subdividides en clans, subclans i famílies patriarcals, aquest fraccionament, l’estricte codi d’honor que regeix les relacions entre els grups i la gran força dels lligams de parentiu expliquen en bona part la tendència a resoldre violentament els conflictes i la importància de la tradició guerrera, factors que pesen també molt en la guerra civil que succeí l’enderrocament del règim prosoviètic afganès el 1992 Hom estima el seu nombre en uns 27 milions, 10 milions dels quals habiten a l’…
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb…
crucifixió
Història del dret
Forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat (creu).
El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en honor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina