Resultats de la cerca

Dugué a terme una notable acció social a Lleida vers els anys 1558-60, a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes

Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao

Ingressà al convent de València 1655, on professà el 1658 Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort Tingué càrrecs importants dins l’orde dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial 1687 També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres

Beneficiat cantor contralt 1704 i mestre de capella 1708 de la catedral de Tarragona Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya

Treballà al Principat, i el 1612 a Valladolid, on féu diverses obres El 1615 residia a Madrid, on féu les fonts de la placeta de San Salvador desapareguda el 1753 i la de la Puerta del Sol 1625-29, desapareguda al s XVIII i coneguda per gravats De retorn a Catalunya treballà al seu taller d’Arenys de Mar, fent obres per a Llavaneres, Arenys de Munt, etc Assolí un gran renom, del qual són bones proves el sepulcre dels marquesos de Poza església de Sant Pau, Palència i el dels marquesos de Santa Cruz El Viso, Ciudad Real

Durant la guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Bricfeus i Francesc Busquets que s’havien unit a l’exèrcit lleial del marquès de Poal

Síndic de Perpinyà, fou membre del Parlament del Principat reunit el 1411 a Tortosa durant l’interregne, designat per a la comissió vint-i-quatrena i un dels sis compromissaris tramesos per aquesta al parlament aragonès d’Alcanyís Ferran d’Antequera el cridà al seu consell i fou nomenat conservador dels dominis reials per tal de recuperar les possessions alienades 1413 El 1418 formà part de la junta de Molins de Rei que censurà la política d’Alfons el Magnànim de provisió de càrrecs a favor de no catalans

Deixeble d’Evarist Munyós Caracteritzat pel seu barroquisme, assolí gran renom Féu diversos retrats — Rodrigo Caballero y Llanes, Felip V a cavall, Jeroni Simó, Gregori de Ridaura 1705, etc—, illustracions per al Compendio de Matemáticas del PTosca i la portada del Centro de la Fé Ortodoxa d’Aranaz 1723, entre altres obres

Com a tal participà en l’expedició de Pere Torrelles a Sardenya 1409 El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona