Resultats de la cerca
Es mostren 8318 resultats
Izquierda Revolucionaria
Partit polític
Grup comunista de pràctica activista constituït a Terrassa el 1971 per antics membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya i de les Comissions Obreres Juvenils (des de 1968 s’havien organitzat en aquesta ciutat per tal de canviar la “direcció reformista”).
Fracassada la reforma interna, el 1971 esdevingueren Comandos de Acción Revolucionaria i el mateix 1971 adoptaren el nom d’Izquierda Revolucionaria Practicà la guerilla urbana i des de l’inici estigué en relació amb el Front d’Alliberament de Catalunya , al qual s’incorporà al juliol de 1974 després que aquest s’hagués declarat marxista leninista i partidari de la construcció del Partit Comunista de Catalunya Dirigent Jordi Vera
congressos de Filadèlfia
Història
Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant la guerra de la independència.
Els més importants foren el del setembre del 1774 inici de la revolta i declaració dels drets del contribuent, el del maig del 1775 organització de l’exèrcit i democratització de les institucions, el del juny-juliol del 1776 declaració de la independència i el del maig-setembre del 1787 assemblea dels delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-americana
Xut!

Primer número de la revista Xut! (23 de novembre de 1922)
Revista humorística de tema esportiu, editada a Barcelona (des del 23 de novembre de 1922) per Santiago Costa, l’amo de Papitu.
El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once
La Recompensa del Trabajo
Història
Societat de resistència dels sabaters de Llucmajor fundada el 1901.
Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets
Semjon Konstantinovič Timoşenko
Història
Militar
Militar soviètic, mariscal i comissari de defensa el 1940.
Dirigí el front oriental i retardà l’ofensiva alemanya durant la Segona Guerra Mundial, fins que fou derrotat a Minsk i a Białystok juny-juliol del 1941 i fracassà en una ofensiva a Khàrkov maig del 1942 Amic personal de Stalin, hom li llevà el comandament directe de tropes, però fou traslladat a l’estat major Des del 1945 fins al 1947 actuà com a conseller militar dels comunistes xinesos
Vicent Fombuena
Història
Economia
Dirigent obrer internacionalista.
Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid
Jaume de Cordelles i Ramanyer
Història
Noble, germà de Felicià.
Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu
Aureli de Cartago
Cristianisme
Bisbe de Cartago (393-430).
Com a cap de l’església africana, afrontà els problemes donatista i pelagià Convocà els grans sínodes del 411 Afrontà el papa Zòsim, que no acceptava l’acció dels bisbes africans Introduí el cant de salms en la celebració litúrgica i atorgà als preveres la facultat de predicar per suplir el bisbe Aureli Agustí fou collaborador i amic seu En el martirologi jeronimià és commemorat el 20 de juliol
Josep Vidal-Ribas Güell
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Reial Club de Tennis de Barcelona 1920-29 i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya 1921-23, precedent de la Federació Catalana de Tennis També presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1924-28 i el Futbol Club Barcelona entre el 10 de juliol i el 13 d’agost de 1942, club del qual havia estat vicepresident anteriorment i fou tresorer de la junta posteriorment
Margarida Caldentey
Atletisme
Atleta especialitzada en velocitat.
Obtingué el rècord de Catalunya de 4 × 100 m amb l’equip Institut Escola de Barcelona 1936, amb un temps de 58,4 s L’esclat de la Guerra Civil Espanyola no impedí que fos una de les poques noies catalanes que participaren, juntament amb Carme Ribé en l’Olimpíada Popular, disputada a la ciutat belga d’Anvers, el juliol del 1937, en què un equip català participà en nou disciplines
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina