Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
recuperació
Indústria tèxtil
Augment de la longitud d’un fil tret d’un teixit en deslligar-se dels altres.
mida
Física
Regle, cinta, etc., d’una llargària coneguda que serveix per a mesurar o amidar una longitud.
llargmetratge
Cinematografia
Film de més de 1 600 metres de longitud i de projecció superior a 60 minuts.
metratge
Cinematografia
Longitud o extensió d’un film o de qualsevol de les seves parts, expressada en metres.
peu
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades.
Hom el representa per ft i equival a 30,48 cm Per a superfícies i volums són emprats, respectivament, el peu quadrat 0,0923 m 2 i el peu cúbic 0,027 m 3
dasipròctids

Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (cc-by-sa-2.0)
Zoologia
Família de rosegadors de gran talla, puix que poden passar del mig metre de longitud total.
Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas
cable
Física
Transports
Mesura de longitud igual a la desena part d’una milla, o sigui 185,2 m.
Antigament era considerada igual a 120 braces
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…
plana d’en Bas
El poble de Joanetes a la plana d’en Bas
© Fototeca.cat
Plana de la Garrotxa, situada al sud d’Olot, l’eix longitudinal de la qual té una direcció aproximada nord-sud, seguida pel Fluvià, que la travessa.
D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la…
ultraviolat
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.
Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina