Resultats de la cerca

Educat a la Universitat de Vílnius i professor de literatura eslava a la de Yale, als Estats Units Com a poeta ha publicat Aviesa de Tankëjanti ‘Llum espessa’, 1970, Penkas de Kalbos ‘El senyal de la llengua’, 1972 i Rinktinë ‘Poemes escollits’, 1999 A més, és autor de la novella Raketos, mes ir de los planetos ‘Nosaltres, els coets i els planetes’, 1985 i diferents llibres d’assaig i estudis

El seu primer espectacle fou Poemes 1973, de Miquel Bauçà Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres d’autors diversos SBeckett, AArtaud, Rodolf Sirera, Boris Vian, DMamet, etc Ha realitzat també dues coproduccions El bagul 1994, amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia 1992, amb P i Q Teatre

N'és president Adolf Pizcueta, i en foren fundadors, entre altres, Francesc de PBurguera, MBroseta, Martí Domínguez, Joan Fuster, Joaquim Maldonado, MSanchis i Guarner i ASánchez i Gozalbo Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI 1975-76, Poemes satírics del segle XVI 1973-74, Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica 1971 de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell

Pertangué al grup de la “Nouvelle Revue Française” El barri llatí li inspirà cròniques ciutadanes plenes d’imaginació i d’una poesia que ultrapassa la realitat quotidiana Les seves poesies Tancrède, 1894 Poèmes, 1912 i les seves proses poètiques Le piéton de Paris, 1939, relacionades amb el simbolisme de Verlaine i les aventures oníriques dels surrealistes, són, però, molt lúcides La seva tècnica segueix la tradició de la poesia romàntica

Entre els volums més importants de poemes cal recordar Widmungen ‘Dedicatòries’, 1963, Sensible Wege ‘Camins sensibles’, 1969, Zimmerlautstärke ‘A volum moderat’, 1972 i Brief mit blauem Siegel ‘Carta amb lacre blau’, 1973 En prosa és autor d’unes miniatures sobre l’Alemanya Oriental i Txecoslovàquia, Die wunderbaren Jahre ‘Els anys meravellosos’, 1976 i de contes per a infants, entre els quals Der Löwe Leopold ‘Leopold el Lleó’, 1970

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610

Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates

Collaborador de Joventut , El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , Catalunya Artística , L’Atlàntida , etc Poeta modernista, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, Prosa vulgar 1899 i Jovenesa , que dedicà a Frederic Rahola Amic de Picasso, alguna de les primeres illustracions publicades per aquest acompanyen poemes seus Escriví els llibrets de les òperes Friné —musicada per Sadurní— i Hespèria —musicada per Joan Lamote de Grignon—, estrenada al Liceu el 1907

Jugador de rugbi, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després del 1942 fou comissari general d’esports Com a escriptor deixà les obres Six maillots de rugby, Arabesques et chinoiseries , poemes, l’assaig Politique et doctrine sportive , i els llibres d’història Le Roussillon dans l’histoire, Grandes heures du Roussillon, Les Almugavares mercenaires catalans du Moyen Âge , obra publicada en català el 1972