Resultats de la cerca
Es mostren 16661 resultats
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural
Santa Maria d’Horta
Parròquia de Santa Maria d’Horta.
© C.I.C - Moià
Església
Església del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
Documentada des del segle XI, és un edifici que conserva del període romànic l’absis semicircular amb arcuacions llombardes i alguns murs Fou ampliada amb capelles laterals els anys 1686-91 i finalment transformada la façana a causa d’una reforma del 1683 Té un campanar massís segurament transformació d’una torre primitiva La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal Aquesta església i la rectoria que té al costat constitueixen, junt amb el carrer de…
Santa Maria de Tagamanent
Exterior de l’església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església…
Santa Magdalena de Mosqueroles
Capella de Santa Magdalena de Mosqueroles
© Fototeca.cat
Església
Església romànica, propera al poble de Mosqueroles.
L’edifici Només resta l’església de planta basilical de tres naus, encapçalada per un absis i dues absidioles de planta semicircular Les naus consten tan sols de dos trams i són tancades per una façana moderna que té un campanar de cadireta de dos ulls La nau central és coberta per una volta de canó seguit més alta que els absis, amb una finestra de doble esqueixada i dos ulls de bou a la façana est Les naus laterals i les absidioles no són simètriques Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera i tenen una finestra de doble esqueixada al centre del mur L’exterior de l’església no…
Santa Eugènia del Gomar
Aspecte de les restes de la capella de Santa Eugènia del Gomar (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès).
La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que…
Santa Cruz de Tenerife
Vista de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife i capital de l’illa de Tenerife, Canàries, situat a la costa N.
És situada a la costa N de l’illa, al peu del mont Mercedes Creada al s XV com a port de La Laguna, s’ha convertit en el primer centre de l’illa i segon de l’arxipèlag La ciutat ha crescut cap a l’interior als voltants de la carretera de La Laguna Té destacades indústries, entre les quals sobresurt la refineria de petroli són també destacables les alimentàries, l’elaboració de tabac, les químiques i els materials per a la construcció Hi és important el turisme Aeroport a Los Rodeos Del s XVII són l’església de la Concepción, de cinc naus, amb enteixinat del XVIII, i la de San Francisco La del…
Santa Maria de Terrassa
Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
Santa Maria d’Ovarra
Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…
Santa María de Huerta
Sala dels conversos del monestir de Santa María de Huerta
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó.
Hi destaca el monestir cistercenc de Santa María de Huerta, construït al segle XVI sobre una antiga construcció del segle XII
Santa Coloma de Gramenet
Vista aèria de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, situada a l’esquerra del Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat a l’esquerra del Besòs, a la sortida del congost de Montcada.
Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià…