Resultats de la cerca

La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon de Castellet,…

Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…

Amb vint-i-cinc anys fitxà pel Club Deportiu Terrassa, després de passar per diversos clubs de l’Estat CH Benalmádena, CH Alcalá, CH Valdeluz, Ourense HC i Sardinero HC Amb el Terrassa guanyà dos Campionats de Catalunya 2008, 2010 i una Lliga 2008 Debutà amb la selecció espanyola als disset anys i participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Format al Club Natació Manresa, passà successivament al CN Catalunya 1991, CN Terrassa 1993, CE Mediterrani 1996 i de nou al CN Terrassa 1997 Fou campió de Lliga en dues ocasions 1992, 1993 i guanyà també una Recopa d’Europa 1992 i una Supercopa d’Europa 1992 Durant el període 1991-95 fou vint-i-dues vegades internacional i participà en uns Jocs Mediterranis 1991

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

Promoguda per la Fundació President Amat Roumens, fou constituïda al juny del 1994 com a entitat sense ànim de lucre, tot i que ja competia en diversos esports amb anterioritat Practica bàsquet, natació, hoquei sobre herba, tennis, tennis de taula, pàdel, judo i botxes o petanca La secció de bàsquet ha obtingut nombrosos èxits medalla d’or 1988, 1990, 1992, 1994, 1996 i de plata 2000, 2004 als Special Olympics fou segona 1997, 1998 i tercera 1996, 1999, 2000, 2001, 2003 al Campionat d’Espanya guanyà el Campionat de Catalunya 1994-97, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004 i n’aconseguí el segon lloc…

Fundat el 1992, durant algunes temporades gaudí d’un acord de collaboració amb el Club Korfbal Esplai Can Anglada KECA, que permetia que jugadors d’aquest equip juguessin amb el Sant Llorenç En el seu palmarès hi figuren quatre Lligues 1996, 1997, 2000, 2001 i quatre Copes 1995, 1996, 1997, 2000 Internacionalment, participà diverses vegades a la Copa d’Europa, de la qual organitzà l’edició del 2001, i també disputà l’Europa Shield