Resultats de la cerca

Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà

Situat sobre un turó triangular d’1,1 ha que en l’antiguitat estava vorejat pel riu i l’estany de Berre, l’únic costat accessible quedava protegit per una potent muralla dotada de torres El lloc fou ocupat entre el s VI aC i el final del s III aC, en què fou destruït violentament La presència de nombrosos materials d’importació i de diverses inscripcions sobre plom fan pensar que es tractava d’un centre d’intercanvi comercial

S’inaugura a Andorra Funincamp, un telecabina promogut per la parròquia d’Encamp que és el sistema de transport aeri per cable més llarg d’Europa El servei, que s’ha fet amb una inversió de 3500 milions de pessetes, té 24 torres de suport i un recorregut de més de 6 km entre el nucli d’Encamp i les pistes d’esquí de Grau Roig El trajecte salva 1000 metres de desnivell i permet transportar 1500 persones cada hora

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

Se subtitulava “full de subversió espiritual” portaven el pes de la redacció Joan Salvat-Papasseit —redactor en cap—, Josep M de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el Noucentisme Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, JM López-Picó, Ramón Gómez de la Serna i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués

Les seves activitats foren dirigides a la recollecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris Nomenà membres corresponents, entre d’altres, Antoni Ramis i Ramis, Fèlix Torres i Amat i Pròsper de Bofarull Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres

Aquesta església apareix esmentada en un document del 862 en què es vengueren unes terres situades a la vila de Cornellana, “ ad domum Sancte Leocadia ” i en un altre instrument del 941 en què el vescomte Giscafred va vendre a la vescomtessa Adelaida unes torres i l’església de Santa Llogaia que tenia dels seus pares, al lloc de Cornellana Aquesta població era situada, segons documents dels segles X i XI, al N del terme d’Aravell, prop de la Seu d’Urgell

Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic

És la continuació de la séquia del Cap  i discorre propera al sector N del barri de les Basses d’Alpicat i després propera a la caseria de les Torres de Sanui, a la qual envolta Tot seguit gira en direcció W i NW i circula a prop del sector S del barri de les Basses d’Alpicat A continuació discorre soterrada sota l’autovia A2 i, en sortir a la superfície un altre cop, continua amb el nom de reguer del Cap  

Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…