Resultats de la cerca

Hi ha l'església de Sant Martí, d'origen romànic, avui en ruïnes La llunyania del riu Isàvena fou la causa que els habitants d'aquest nucli es traslladessin majoritàriament al barri del Pont de Serradui, avui anomenat Serradui

És centre comercial i industrial aliments, teixits i cap d’una important comarca vinícola Antiga ciutat romana, fou conquerida pels hongaresos el 1266 i al final del s XIV pels turcs Les seves fortificacions foren abatudes pels russos en la guerra russoturca 1877-78

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament s’integra en…

Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…

La seva església Sant Pere depèn de la de Beranui

Fundada al segle VII pels visigots per tal de vigilar els vascons, Carles III el Noble la convertí en el seu lloc de residència preferit i inicià 1406 la construcció d’un gran castell-palau, de gust francès, que és encara avui el monument més important d’Olite Església romànica de San Pedro segle XIII i església gòtica de Santa María la Real

Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…

La principal activitat econòmica és l’agricultura fruita i hortalisses, seguida del turisme Indústria de ceràmica És un municipi d'àrea extensa que inclou les localitats de San José, Pozo de los Frailes, Los Escullos, Rodalquilar, Las Hortichuelas, Las Negras, Agua Amarga, La Isleta del Moro, Fernán Pérez i la Boca de los Frailes, a més del paratge del cap de Gata

Engrandit pels sobirans guptes, constava de nombrosos edificis amb patis interiors i capelles Posseí una biblioteca monumental, ampliada constantment amb les aportacions de manuscrits, fets com a treball universitari Amb l’adveniment del corrent religiós budista tàntric, al segle XIII, Nalanda caigué en decadència, bé que intentà de continuar la seva tradició a la regió del Tibet

Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…