Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Picamoixons
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l' estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa
séquia major de Morvedre
Canal principal de regadiu del Camp de Morvedre, que pren l’aigua del Palància a l’assut d’Algar i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella.
En arribar a la riba dreta es deriven les séquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa Prop de Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó La séquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet de Berenguer, després d’un recorregut de 25 km Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
Callosilla
Caseria
Caseria del municipi de Callosa de Segura (Baix Segura), a l’enclavament del camp de Callosilla
, al nord de la serra de Callosa, separat del sector principal pel terme de Redovà.
Albacete
Província
Província de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa que comprèn part de la Manxa Alta, inclòs el Camp de Montiel, i de les muntanyes subbètiques al límit amb la Meseta.
La capital és Albacete
barranc de les Fonts
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Palància; neix al peu de la mola de Segart (Camp de Morvedre) i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, després de recórrer 9 km.
Doldellops
Història
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet, dins el municipi de Valls (Alt Camp), establerta en una partida donada al monestir el 1154, situada entre la ciutat i el Francolí.
L’abat Ponç de Copons 1316-48 la reformà i construí un notable edifici gòtic Adquirida el 1700 per Joan de Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins el 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una collecció d’art modern
roba de pare i mare
Indústria tèxtil
Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer-ne llençols.
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
mig | mitja
Esport
En els diversos jocs de pilota, jugador situat a la part mitjana del seu camp de joc, que té per missió principal de lligar la defensa amb les línies d’atac.