Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
cap de Bona Esperança
Cap
Cap de Sud-àfrica, vora l’Atlàntic, a la península del Cap.
Descobert per Bartolomeu Dias el 1486, fou anomenat per ell Cabo Tormentoso Joan II de Portugal li donà el nom actual VascodaGama el doblà per primera vegada el 1497, a la recerca de la ruta de les Índies La utilització de la seva ruta decresqué molt amb l’obertura del canal de Suez 1869 Ha recuperat importància amb la construcció dels grans petroliers, que no poden emprar el canal, i fou una ruta obligada durant el seu tancament amb motiu de les guerres araboisraelianes
Boixadors

Aspecte de l'església de Sant Pere de Boixadors
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat a la capçalera de la riera de Rajadell; de la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors i l'antiga església de SantPere, restaurats, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors, pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar Al segle XIX es construí al pla, una nova església, també dedicada a SantPere, per a substituir la que es troba a tocar del castell
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
província de Balears
Província
Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de les Illes Balears, la capital de la qual és Palma.
És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó
Gauhāti
Ciutat
Ciutat de l’estat de l’Assam, Índia, a la vora del Brahmaputra.
Important port fluvial, és el primer centre comercial de l’Assam, i té una refineria de petroli Té indústries de tractament del te i d’altres productes agrícoles de la regió cacauets i cotó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Gauhāti University, fundada el 1948 A la rodalia radiquen diversos centres de peregrinació hindú i ruïnes de temples Antiga capital de l’Assam sota l’administració britànica, havia estat també capital del reialme hindú de Kāmārupā amb el nom de Prāgiyotisa, vers l’any 400
Fidenza
Façana de la catedral de Fidenza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Parma, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada al NW de Parma i al SE de Piacenza, a la dreta del torrent Stirone, a tocar de la via Emília.
És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino
Estrac
Història
Antiga quadra de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres (Maresme), que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d'Estrac
.
El 1219 els senyors del castell de Mataró, Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, cediren part del territori veí de Sant Vicenç de Llavaneres tot el puig o turó de Caldes, diu el document a l’hospital i el temple que el cavaller barceloní Pere Gruny havia bastit, prop de les fonts termals que donen nom a la població Al llarg del segle XIII foren nombroses les donacions i les vendes de terrenys a l’hospital que engrandiren la quadra
parc nacional de La Montaña de Covadonga

Vista del llac d’Enol, al sector de Covadonga del parc nacional dels Picos d’Europa
© Jaume Ferrández
Espai natural
Parc nacional creat el 1918 per protegir el sector occidental dels Picos de Europa.
Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera
els Josepets
Barri
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets.
El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri
Proclamat el nou rei de Tailàndia
Maha Vajiralongkorn, fins ara príncep hereu de Tailàndia, és proclamat nou rei Vajiralongkorn succeeix el seu pare, el rei Bhumibol Adulyadej Rama IX,que va morir el 13 d’octubre, a 89 anys, i que era el monarca amb el regnat més llarg del món 70 anys D’acord amb els rituals budistes, el nou monarca haurà d’esperar fins el 2017, un cop el rei difunt hagi estat sotmès a la cerimònia de cremació, per ser coronat amb el nom de Rama X