Resultats de la cerca
Es mostren 8227 resultats
Jesús Fernández Garay
Cinematografia
Realitzador de cinema càntabre.
Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…
,
Benet Rossell i Sanuy
Art
Cinematografia
Artista plàstic i cineasta conegut pel pseudònim de Beni.
Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…
,
Àngel Jové i Jové
Art
Artista plàstic.
Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la…
,
Joan Brossa i Cuervo
Cinematografia
Poeta i dramaturg.
Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…
,
Doris Lessing
Doris Lessing
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista britànica.
Nascuda Doris May Tayler, es traslladà d’infant amb la seva família a Rhodèsia del Sud actual Zimbàbue, on, després d’un primer matrimoni 1939 del qual tingué dos fills, el 1943 es casà amb el militant comunista Gottfried Lessing, del qual adoptà el cognom Activa militant del Partit Comunista, el 1949 es divorcià del seu segon marit i es traslladà a Londres amb el seu fill nascut d'aquest segon matrimoni, i publicà la seva primera novella, The Grass is Singing , que obtingué una bona acollida El 1952 inicià el cicle de cinc novelles que titulà Children of Violence , i que comprèn Martha…
Sofia Puche i de Mendlewicz
Música
Pianista i pedagoga, de nom de soltera Sofia Puche i Lloré.
Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari…
Manuel Mundó i Marcet
Manuel Mundó i Marcet
© Fototeca.cat
Historiografia
Escriptura i paleografia
Historiador i paleògraf.
Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…
Donald Tusk

Donald Franciszek Tusk
© OTAN
Política
Polític polonès.
D’origen caixubi , estudià història a la Universitat de Gdánsk, on es graduà el 1980, formà part de Solidarność i amb diversos membres d’aquest sindicat fundà el 1990 Congrés Liberal Democràtic, del qual esdevingué líder l’any següent i diputat, partit que l’any 1994 es fusionà amb una altra formació liberal de centre, la Unió Democràtica, que donà lloc a la Unió Liberal, de la qual fou vicepresident fins l’any 2000 que, enfrontat amb Bronislaw Geremek per la presidència del partit l’abandonà Fundà l’any següent la Plataforma Cívica, que en les eleccions d’aquest any es convertí en el primer…
Pa negre

Fotograma de la pel·lícula Pa negre
© Festival Internacional de Cine de Donostia
Cinematografia
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.
Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una contemplació dual —viva i propera, però alhora…
,
