Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Espluga de Serra
Vista del poble d’Espluga de Serra
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia, a 1 196 m alt..
L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…
Cussons
Veïnat de Cussons, a Sora
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sora (Osona), a la vall de la riera de Cussons , afluent, per la dreta, del Ter, formada al collet de Sant Agustí, sota la muntanya dels Munts.
Colobor
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Colobor
, del municipi d’Àger (Noguera), a uns 1 100 m alt., al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.
És l’antiga església del lloc i castell de Colobor , esmentat ja al s XI, despoblat a causa de la Pesta Negra 1348 Prop seu hi ha el refugi de Colobor , obert el 1964
Clarà
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.
Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals aigua de Clarà , carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses
les Casesnoves de Can Pardo
Veïnat
Veïnat del municipi de Mediona (Alt Penedès), al límit amb el terme de la Llacuna, al fons de la vall de Casesnoves, afluent per la dreta de la riera de Mediona.
Casas de Basta
Llogaret
Llogaret del municipi de Cofrents (Vall de Cofrents) dividit entre els nuclis de Casas de Basta de Arriba
i de Casas de Basta de Abajo
; és a la dreta del Cabriol.
Carmeniu
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), en un coster (1 135 m alt.), a l’obaga de la vall de Castellbò, al camí de la vila a Pallerols.
L’església és esmentada ja el 839
pla de Rialb
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels municipis de Queralbs i de Ribes de Freser (Ripollès), prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb 5 h el 1981, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb , amb característiques formacions d’estalactites
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
serra de Guardiola
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el terme de Canillo (Andorra), que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S'estén entre el port Dret i la portella de la Cabaneta i culmina a 2 686 m pic de la Font dels Isards