Resultats de la cerca

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…

Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué…

Aquest castell era situat on ara hi ha el poble del mateix nom Estigué vinculat primer als Cardona i més tard passà al monestir de Vallbona L’esment més antic d’aquest castell és de l’any 1060, en què el vescomte Ramon Folc I de Cardona féu donació a Gombau Joan i a altres de la roca que anomenen de Sant sic Llorenç amb la seva quadra L’any 1076 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren de nou donació de la roca de Sant sic Llorenç a Gombau Joan i a la seva muller Són força nombroses les notícies sobre aquest castell El 1124 Alexandra,…

Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa…

L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el…

Situació Capçalera de l’església, amb les dues capelles gòtiques afegides a banda i banda de la nau ECSA - A Roura Aquesta església és situada al sud-est del poble de Salses, a l’indret de Garrius, a la vora oest de l’estany de Salses Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 49’ 27” N - Long 2° 56’ 59,4” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la N-9, a la sortida sud de Salses Història L’indret de Garrius és esmentat des de l’any 1100, quan apareix consignada la villa Garicis Tenia 24 focs el 1385 Fou la seu d’una senyoria encapçalada successivament per una família dita Garrius i…

Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “ cellam vocabulo Talexano ”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, l’any 871 Amb el temps, aquesta església degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que, el 1004, durant el procés que tingué lloc a Besalú entre el bisbe de Girona, Odó, I el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, per la possessió de les esglésies d’Argelaguer,…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la…

Llicenciat i doctorat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, de 1951 a 1953 fou catedràtic d’institut, i des d’aquest any exercí la docència a la Universitat Complutense de Madrid, on fou nomenat catedràtic de filologia el 1964, bé que fou destituït el 1965 pel suport que donà a les protestes estudiantils, juntament amb altres professors universitaris i s’hagué d’exiliar fins el 1976, que recuperà la plaça, on fou professor fins a la jubilació 1992 Feu estudis de lingüística general, amb títols com ara Lalia, Ensayos de estudio lingüístico de la sociedad 1973, Del ritmo del…

De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president  David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’…