Resultats de la cerca
Es mostren 114265 resultats
escarritx
Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
enllatat
Construcció i obres públiques
Conjunt de les llates d’una coberta sobre les quals descansen les teules.
caçar
Transports
Cobrar i fermar les escotes de les veles per presentar-les al vent.
Hom diu indistintament caçar l’escota o caçar la vela
apagar
Transports
Fer que les veles treguin el vent que les infla tot plegant-les.
ametlla
Botànica
Agronomia
Allò que queda de les llavors després de privar-les de les cobertes.
ordre
Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres.
cruixir
Fer soroll les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
Número de Identificación de las Publicaciones Oficiales
Codi identificador que serveix de dada fonamental per al control de les publicacions de les administracions i facilita la coordinació del sector.
Està format per nou dígits, distribuïts en quatre grups, que indiquen unitat o organisme editor, any d’edició, número d’ordre d’assignació i dígit de comprovació L’assignació correspon a la Secretaria de la Junta de Coordinació de Publicacions Oficials Ha de constar en les publicacions de l’Administració General de l’Estat i les seves entitats de dret públic, tret d’aquelles reservades o destinades exclusivament a la utilització interna de l’Administració de l’Estat
Isabel de Maranges i Valls
Cristianisme
Religiosa fundadora, amb el jesuïta F.X.Butinyà, de les josefines (1875).
Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà
desert
Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes…