Resultats de la cerca

Es proposava de posar a l’abast d’un gran públic obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques Vers el 1920 s’expandí a l’Amèrica Llatina La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom Diversificà l’especialització en diccionaris i enciclopèdies cap a d’altres camps culturals L’editorial esdevingué, fins la seva desaparició 1996, un grup d’empreses d’edicions i distribució en llengua castellana

Aristòcrata i gran colleccionista d'antiguitats, patrocinà diverses recerques arqueològiques El 1922 descobrí la tomba del faraó Tutankamon a la vall dels Reïs, en unes excavacions que ell subvencionà i que l'egiptòleg i arqueòleg Howard Carter dirigí El 4 de novembre es descobrí el primer esglaó que duia a la tomba i el 26 de novembre s'accedí a la primera sala Posteriorment la tomba s'anà obrint i explorant per fases

A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77

Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944

Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí vers el 1528 el seu germà Joan Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Estudià a Nàpols El 1713 assolí una gran fama amb l’òpera L’amor tirannico Professà a Nàpols, al conservatori de Sant Onofrio 1723-39 i al dels Poveri di Gesù Cristo 1739-43 Autor de música escènica, com les ‘serenates’ Oreste i Il Polinice , estrenades a Madrid el 1738, l’òpera Arsace 1741, oratoris San Giovanni , 1715, etc Obrí una escola de cant que influí sobre l’estil operístic de l’època

Tractà temes socials d’una manera realista i amb un estil elaborat El 1957 obtingué el gran premi de Karlovy Vary amb Hannibál tanár ur ‘Professor Anníbal’, i el 1965 fou premiat a Moscou i a Venècia per Húsz óra ‘Vint hores’ Altres films seus són Nappali sötétség ‘Les tenebres del dia’, 1963, Vizivárosi nyár ‘Dur estiu’, 1965, Utószezon ‘Última estació’, 1966, Hangyaboly ‘El formiguer’, 1971, Magyarok ‘Hongaresos’, 1977, Requiem 1982, etc

Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears