Resultats de la cerca

Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen  La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics

La primera se celebrà a Martorell l’any 1950, circumscrita als investigadors del Penedès, el Baix Llobregat i la conca d’Òdena En les Assemblees celebrades a continuació amb gran èxit, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i moltes han coincidit amb inauguracions de centres d’estudis comarcals, museus, arxius i biblioteques

Comprèn, any per any, en setze llibres dels quals s’han perdut del VII al X i el XVI és incomplet, la història de Roma des de la mort d’August i l’accessió de Tiberi al tron fins al regnat de Neró Amb un estil epigramàtic i condensat reflecteix amb gran precisió la societat romana i, en un primer pla, la vida de l’aristocràcia i els membres de la família imperial

Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev

La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí

Estudià a la Royal Academy of Music, dirigí The New Quaterly Musical Review i fou professor de música a la Universitat de Birmingham 1908-33 Compongué una gran quantitat d’obres òperes, oratoris Omar Kháyyám, la seva obra magna, poemes simfònics, ballets, sonates violí, violoncel, música per a piano, per a cor sol, cançons, etc A més, edità obres de piano de John Bull, de William Byrd i de Giles Farnaby i algunes antologies

Des del 1393 fins al 1398 fou mestre major de les obres, de nova construcció, de la porta de Serrans, inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, obra de Guillem de Guimerà Treballà també en la construcció de l’església gòtica de Santa Caterina 1406-11, i del 1410 al 1424 intervingué en les obres de la catedral, on participà, des del 1414, en la construcció del campanar el Miquelet

Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat

Dotat d’un gran poder d’observació i d’un sentit clar de la notació psicològica, obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció el 1957 i el 1962, per The Bridge on the River Kwai i Lawrence of Arabia , respectivament Altres films seus són Brief Encounter, premiat al Festival de Canes del 1946, Oliver Twist 1947, Summertime 1955, Doctor Zhivago 1965, Ryan's Daughter 1970 i A Passage to India 1984

Aquest, tal com ho manifesta en les Rime , la veié per primera vegada el 6 d’abril de 1327 a l’església de Santa Clara d’Avinyó, i tingué per ella un gran amor, que mai no desmentí Malgrat els diversos esforços que han estat fets, el personatge de Laura no ha pogut ésser identificat, i hom accepta que es tracta de madona Laura de Noves, casada el 1325 amb Hug de Sade