Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
nimfea blanca
Nenúfars blancs
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies, de fulles flotants, més o menys arrodonides i cordades a la base, grosses, i de flors blanques o, rarament, de color de rosa.
Es troba, espontània, en una gran part d’Europa, en rius i estanys, però també és conreada com a ornamental
hidròxid de beril·li
Química
Pólvores blanques que es descomponen en òxid de beril·li quan són escalfades, solubles en àcids i en bases, obtingudes per precipitació amb àlcali d’una solució pura d’acetat de beril·li.
De l’hidròxid de berilli hom obté el berilli i l’òxid de berilli
jacint
Jacint
Ursula Deja / Fotolia.com
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles amples i de flors blanques o diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.
És planta jardinera molt comuna i estimada
guinder
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les rosàcies, de fins a 5 m d’alçària, de fulles ovades, agudes, coriàcies i serrades, de flors blanques i de fruits drupacis, anomenats guindes
.
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-…
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
hampshire
Ramaderia
Zoologia
Raça ovina, originària del comtat anglès de Hampshire, caracteritzada per la pell i la llana blanques, excepte a la cara i les potes, que són d’un marró fosc o negres.
És apreciada com a molt precoç
flor de lluna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia enfiladissa més o menys aculeada, de la família de les convolvulàcies, de fulles cordiformes o alabardades, molt grosses, i de flors blanques molt oloroses, que s’obren al capvespre.
Nativa de l’Amèrica tropical, és plantada en els jardins de les regions càlides i temperades