Resultats de la cerca

Estudià a Lituània i a Berlín Influït per les teories del nacionalisme musical, fou el creador de l’òpera polonesa, amb Halka 1848, que en ésser estrenada a Varsòvia 1858 esdevingué el símbol de la música polonesa Altres òperes foren Flis ‘El barquer’, 1858, Hrabina ‘La comtessa’, 1862 i Straszny Dwór ‘La casa embruixada’, 1865 També deixà música religiosa de qualitat 7 misses, motets, etc i música de cambra

Fundada per Josep Maria Figueras, expresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de la Fira de Barcelona, mort el 1994, avui és dirigida pel seu fill Bruno Figueras El 2006 adquirí la divisió immobiliària de Ferrovial Aquesta operació multiplicà per cinc el volum de l’empresa, la qual el 2008 presentà concurs de creditors amb un passiu de 2 300 milions d’euros

Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates

Es formà al Conservatori de París, on estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb G Fauré Desenvolupà una doble carrera musical com a compositor i pianista Començà a compondre durant els primers anys del segle XX i el seu catàleg inclou música per a l’escena, orquestral i de cambra Fou membre del Consell Superior de Ràdio França i en aquest centre exercí de crític musical

Tenia una orquestra de corda pròpia formada per alumnes avançats de l’Acadèmia Ainaud, ampliable quan calia A part dels concerts de l’orquestra, presentà solistes i formacions de cambra nacionals i estrangers de gran renom Els concerts se celebraven generalment al local de l’Orfeó Gracienc o a la Sala Mozart Bibliografia Complement bibliogràfic Associació Íntima de Concerts Barcelona 1920-21-22 , Associació Íntima de Concerts, Barcelona ~ 1922

Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica

Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Mallorca, on rebé el títol de doctor 1794 Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión 1813 i diversos sillabaris 1836 i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos

Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968

L’any 1796 debutà com a pianista, i més tard fundà la pròpia escola de música Les seves composicions s’adscriuen al Romanticisme musical, en especial les sonates per a piano, els dos concerts, les variacions i diverses peces amb la denominació d' Allegri di bravura Compongué música de cambra, tres simfonies i una obertura, nombrosos lieder txecs i italians i altres sobre texts de Goethe, Schiller i Puškin

Entrà a deu anys al conservatori de Brusselles, on estudià composició amb Gevaert S'imposà ràpidament com a pianista abans de fer-se conèixer com a compositor amb Klokke Roeland Fou director del conservatori de Brusselles 1909 És autor de dos drames sagrats Godelieve , 1897 Katharina , 1909, de cantates, misses, peces corals i música de cambra Publicà alguns llibres sobre el cant gregorià i la reforma litúrgica de Pius X