Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Osor
Osor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a les Guilleries.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…
Manut
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), a la capçalera de la vall de Lluc.
Vora seu hi ha la creu de Manut , obra gòtica de la segona meitat del s XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja
qüestió de competència
Dret processal
Controvèrsia entre dos jutges o tribunals, promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.
Suspèn el procediment principal i pot ésser formulat davant el jutge que hom considera competent per inhibitòria o davant aquell que hom creu que no ho és ¦ per declinatòria
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior…
Sant Martí de Sentfores (Vic)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular L’edifici, molt modificat al llarg dels anys, fou ampliat amb un parell de capelles i una sagristia J Sarri Aquesta església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de Riuprimer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,3 —y 40,7 31 tdg 363407 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Vic a Moià i…
Bernat Llopard
Arts decoratives
Argenter.
Ciutadà de Barcelona Entre les seves obres cal destacar la gran creu processional de Sant Nicolau de Cervera 1435, feta a l’obrador del seu mestre o soci Marc Canyes
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XVI, moneda de Nàpols.
Era de bronze i d’uns dos grams de pes Portava les lletres I i C de Joana i Carles I de Castella, i al revers, la creu de Jerusalem
tornavís

Tornavís
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Oficis manuals
Eina constituïda per un mànec i una tija acabada, per l’extrem oposat al mànec, d’una forma adequada per tal que, introduïda en la ranura o les ranures d’un cargol, permeti de cargolar-lo o descargolar-lo per l’efecte simultani de la rotació i la pressió.
Ultra els tornavisos acabats en una vora afuada, per als cargols de tall recte, n'hi ha de punta punxeguda amb secció de creu, per als cargols de cabota en estrella
mitja lluna

mitja lluna
(CC0)
Astronomia
Representació gràfica de la lluna quan és il·luminada menys de la meitat del seu disc.
Constitueix l’emblema o el símbol del món islàmic i de les seves institucions així, per exemple, la mitja lluna roja és l’equivalent de la creu roja del món occidental
sufragani | sufragània
Cristianisme
Dit del bisbe d’una diòcesi sotaposat a l’autoritat de l’arquebisbe o metropolità.
Hom creu que el concepte deriva del dret de sufragi que aquests bisbes tenien al sínode metropolità, o també perquè no podia ésser consagrat sense el permís o sufragi del metropolità
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina