Resultats de la cerca

És destinat a representar d’una manera global la producció artística francesa entre el 1848 i el 1914 Així, doncs, aplega testimonis d’escultura i pintura procedents, en bona part, del Louvre i del Jeu de Paume, però també elements arquitectònics, d’arts sumptuàries i de disseny, fotografies, etc

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot Exposà sol a Barcelona molt sovint des del 1941, i fou premiat en l’exposició nacional de Madrid del 1948 Mercat de Vic Conreà un impressionisme centrat sovint en efectes d’aigua, de traç habilidós i simplificat Obtingué diversos premis

Format a l’Acadèmia de Belles Arts i a la de Sant Carles de València, féu la primera exposició a les Galeries Laietanes 1933 S'especialitzà en flors i paisatges d’un postimpressionisme convencional Exposà a Barcelona Sala Busquets, La Pinacoteca i altres ciutats, i a certàmens oficials

Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria i pràctica de teixits a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos

Feu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona Excellí com a illustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica En aquesta especialitat treballà per a La Comédie Française i realitzà diverses decoracions per al cinema

Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846

Guanyà la medalla d’or en el Campionat de Catalunya de full-contact 1980 i en el Campionat d’Espanya 1981 Un cop retirat de l’alta competició es dedicà, fins el 1996, a l’organització d’esdeveniments relacionats amb les arts marcials i els esports de contacte

Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…

És d’origen volcànic 836 m altura Exporta figues, raïms i arts de pesca El 1620 constituí un principat, concedit a Antoni de Requesens i de Requesens, segon comte de Buscemi, senyor de Pantelleria A la segona meitat del s XIX passà als Reggio, prínceps de La Catena, i als Grifeo

Consisteix en la introducció d’elements de la natura com conquilles o roques en les arts decoratives Iniciat en el camp de l’orfebreria, passà al dels mobles, l’ornamentació d’interiors, la porcellana, etc Ultra a França, tingué una gran difusió en el món germànic i durà fins el 1760