Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments,…

Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La Carabela i fou…

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia…

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat…

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire, 1918-1948…

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys seixanta Es casà…

Treballà per a la Reial Federació Espanyola de Tennis com a professor del seu centre de tecnificació 1975-84 i fou capità de diferents equips espanyols juvenils Posteriorment fou delegat de tots els equips que participaren en els Jocs Olímpics en l’etapa 1984-2004, i dels de Copa Davis i la Copa Federació entre el 1998 i el 2010 Dins la mateixa federació ocupà el càrrec de director esportiu 1985-2005 i de la seva àrea de docència, i entre el 2005 i el 2010 en fou director general Igualment, fou membre de la comissió d’entrenadors de la Federació Internacional de Tennis i és coordinador tècnic…

S’inicià al gimnàs Studio Navarrete de València i posteriorment rebé una beca com a esportista d’elit per a entrenar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1988-91 Es classificà en quarta posició al Campionat del Món 1989 i al d’Europa 1992 Fou campiona d’Espanya individual 1990, 1992 i medalla de bronze 1989, 1991, i també campiona per equips sènior 1987, 1989 i júnior 1988, 1989 És doctora en activitat física i esport per la Universitat de Barcelona, collabora amb l’INEFC en temes de taekwondo i des del 2016 treballa al Consell Català de l’Esport com a membre de la comissió…

El Consell, que sorgí com a fruit i com a expressió del moviment ecumènic contemporani ecumenisme , del qual ha esdevingut peça fonamental, és un lloc de diàleg, amb vista a fomentar i possibilitar la unitat de tots els cristians L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Consell pren les decisions, dóna les directrius generals i elegeix un comitè central i un altre d’executiu Posteriorment hi ha hagut les assemblees següents Evanston Illinois, EUA, el 1954, sota el lema “Crist única esperança del món” Nova Delhi Índia, el 1961, on entraren a formar part del Consell tots els ortodoxos que no…