Resultats de la cerca

La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició

Inicialment fou un taller de reparació d’automòbils, fins el 1914, que construí el seu primer model, el “Biada-Elizalde” de 20 HP Fabricà diversos models de turisme, des de 15 HP fins a 60 HP, camions i automòbils de competició El 1925 començà la fabricació de motors d’aviació i turboreactors L’empresa Elizalde ha portat a terme una gran labor en el camp de la tecnologia metallúrgica per mitjà de l’Escola d’Aprenents, que ha contribuït a la formació d’un gran nombre de tècnics El 1951 prengué el nom d’Empresa Nacional de Motores de Aviación ENMASA

Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició

Començà a competir professionalment molt jove 1968 Amb l’equip austríac guanyà tres medalles olímpiques dues d’argent en eslàlom gegant i descens el 1972 a Sapporo i una a Lake Placid el 1980 i nou medalles als campionats del món cinc d’or el 1972 i el 1978 en descens combinat, i el 1974, el 1978 i el 1980 en descens, dues d’argent en descens i gegant el 1972, i dues de bronze el 1970 en descens i el 1980 en gegant L’any 1980 es retirà de l’alta competició És considerada una de les millors esportistes del segle XX 

Especialitzat en bicicròs, fou fundat el 2006 com a hereu del Club BMX les Arenes, creat el 1988 per Antoni Díaz, que organitzà proves dels Campionats de Catalunya i d’Espanya i la Cursa Catalano-francesa Té una escola de formació de joves pilots i equips de competició en els quals han destacat els germans Sergi i Jovana Díaz i Óscar Saiz Sota la presidència de Francisco Ledesma organitzà l’Open Internacional de BMX 2006 Gestiona el circuit de BMX de les Arenes, que acollí els primers Campionats d’Espanya, que donaren punts per a classificar-se per als Jocs Olímpics…

Fundat l’any 1991, disposa d’un equip que participa en el Campionat d’Espanya a tres bandes i a la primera divisió catalana Aconseguí la tercera plaça del Campionat de Catalunya en tres ocasions Ha organitzat quatre Campionats d’Espanya de primera categoria i una dotzena de Campionats de Catalunya de diferents especialitats i categories També fa cursos d’iniciació i perfeccionament amb professors com Esteve Mata o Francesc Fortiana Un dels seus jugadors més destacats és Armand Moreno, tercer en el Campionat d’Espanya a tres bandes 2004 Disposa de tres taules Gran Match de competició

Fundat el 1966, inicialment destacà l’equip femení en campionats provincials L’equip masculí debutà en la competició territorial la dècada de 1980 però desaparegué l’any 1996 Fou reconstituït el 1999 i competí a la Lliga EBA, on jugà vinculat amb el Club Esportiu Lleida Basquetbol El 2002 baixà a la Copa Catalunya tot i que l’any 2005 jugà una nova temporada a l’EBA en intercanviar els seus drets amb la Unió Esportiva Recreativa Pineda Posteriorment es desvinculà del CE Lleida Basquetbol i tornà a categories territorials Disposa de diversos equips en categories inferiors

Fundat el 1973, és també conegut popularment com El Calderí Disposa d’escola de tennis, i alguns equips aconseguiren èxits notables en l’àmbit català L’equip absolut masculí guanyà el Campionat de Catalunya en categoria bronze 2009 i en categoria plata 2010 Fou seu de diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tennis També organitza torneigs oberts infantils, com el Vila de Mollet o el Babolat També té escola de pàdel i equips de competició Disposa de set pistes de tennis de terra batuda, quatre de pàdel, frontó, camp de futbol de terra, gimnàs i piscina

Fou pioner en la difusió d’aquesta pràctica esportiva a les comarques lleidatanes El 1987 organitzà, sota la direcció de Pablo Martínez Delgado, les primeres competicions de curses d’orientació a Catalunya entre els alumnes de l’Acadèmia de Suboficials de l’exèrcit espanyol i obertes a la participació de civils Durant la dècada de 1990 també organitzà diferents proves del calendari de competició de les federacions catalana i espanyola de curses d’orientació Ha organitzat jornades d’orientació amb els alumnes de l’INEFC, en collaboració amb el professor d’activitats a l’aire lliure Joan Fuster

Fundat el 1963, nasqué com a delegació del Club Excursionista de Collserola l’any 1958 El primer president i impulsor de l’entitat fou Sebastià Tous Pedrol A l’inici se centrà en l’excursionisme, però posteriorment s’interessà per altres especialitats de muntanya Practica el senderisme, preferentment a la serra del Montsant, alpinisme als Pirineus, espeleologia i escalada Entre el 1987 i el 1991 organitzà una competició internacional d’escalada El 2007 creà una secció d’esports d’aventura per competir en curses de muntanya, d’orientació i de resistència, i en duatlons, raids d’aventura i BTT