Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
capítol catedral
Cristianisme
Corporació formada per canonges com a consell del bisbe a les catedrals; té també al seu càrrec, amb l’auxili dels beneficiats, la celebració solemne de l’ofici diví.
Els capítols catedrals sorgiren al llarg del s XI amb la dissolució de la vida en comú de les canòniques catedralícies canònicai erquè s’accentuà la separació dels béns entre les menses mensa episcopal i capitular La mensa capitular era administrada per pabordes l’organització de les pabordies pabordia per mesos de l’any ajudà a fixar el nombre de membres de cada capítol, tasca duta a terme a Catalunya el 1229 pel legat papal Jean d’Abbeville Dintre el capítol era d’importància primordial l'ardiaca els seus interessos i en general els del capítol eren sovint contraposats als del bisbe, com en…
Antoni Gisbert i Pérez
Pintura
Pintor.
Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb…
videovigilància
Dret
Ús de càmeres de vídeo per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, siguin oberts o tancats.
La seva installació es troba subjecta a un règim d’autorització per una comissió presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia i ha d’estar justificada per una situació de protecció concreta La videovigilància es troba limitada pels drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a la inviolabilitat del domicili La captació de les imatges i els sons també estan subjectes a la llei de protecció de dades El règim de la videovigilància es troba previst a la Llei de les Corts Espanyoles 4/1997, de 4 d’agost
Acord lingüístic del Consell Valencià
El Consell Valencià de Cultura aprova, amb els vots del PP i del PSPV-PSOE, el dictamen sobre la llengua valenciana, un document que reconeix de manera indirecta la unitat de la llengua valenciana amb el català i accepta com a referent normatiu les Normes de Castelló del 1932 L’acord no és refrendat per Unió Valenciana, que defensa el secessionisme lingüístic, mentre Esquerra Unida s’absté per considerar el document ambigu Per tirar endavant l’acord, les Corts valencianes designaran un organisme de 21 membres amb capacitat normativa sobre la llengua
mestre d’aixa
Transports
Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d’embarcacions.
L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar
acte positiu
Història del dret
Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o família, de manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.
Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents
Josep Maldonado Gili
Esport general
Política
Polític vinculat al món de l’esport.
Regidor de l’Ajuntament del Vendrell i diputat provincial a la Diputació de Tarragona 1979-87, formà part de la comissió Cultura i Esports, i fou president de la de Sanitat i Serveis Socials Al mateix temps, fou portaveu de Convergència i Unió Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya 1995-97, al Congrés dels Diputats 2000-08 i senador a les Corts Espanyoles des del 2008 També fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2002-03 i directiu de la Fundació d’Exjugadors del FC Barcelona 2002-04
Rafel Niubò Baqué
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels fundadors de l’Escola d’Iniciació Esportiva de les Corts i de la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, de la qual exercí de director general Formà part del Fòrum d’Esports de la Unió Europea i participà en la fundació de la Confederació Europea d’Esport i Salut, la qual presidí 1995-2003 Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2004-06 des d’on, entre altres coses, impulsà les seleccions catalanes Rebé la medalla d’or de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2009
Matifoll
Futbol
Futbolista.
Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina