Resultats de la cerca
Es mostren 6916 resultats
Joan Crespo Dalmau

Joan Crespo Dalmau
Federació Catalana de Bitlles
Bitlles
Jugador i promotor de bitlles catalanes.
Fou secretari del Bitlles Club la Cava-Guinardó actualment CB Guinardó entre el 1988 i el 2002 Organitzà les primeres edicions de la Lliga de Barcelona de bitlles catalanes i feu una gran tasca de difusió d’aquest esport a les escoles de Barcelona Igualment, contribuí a la creació de molts clubs de bitlles en tot el territori català
Ernest Mullor Creixell

Ernest Mullor Creixell
MUSEU COLET
Esquí
Excursionisme
Esquiador i excursionista.
Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’inicià en l’esquí el 1921 i es proclamà dotze vegades campió de Catalunya, entre el 1931 i el 1949, en diverses modalitats salts, fons, eslàlom i descens El 1944 participà en la creació de l’Escola d’Esquí de la Molina, de la qual fou un dels primers professors
Joan Fina
Ciclisme
Periodisme
Periodista esportiu especialitzat en ciclisme.
Treballà a Mundo Deportivo durant la dècada de 1930 Els anys quaranta, el Campionat de Barcelona incorporà el Trofeu Joan Fina, que posteriorment guanyaren figures com Domingo Perurena o José Pérez Francès Formà part de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sant Martí, a través de la qual collaborà en la creació del Trofeu Masferrer
Josep Maria Roig Ferran
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà al CB Valls des de la seva creació l’any 1952 com a UD Aguilas Arribà al primer equip el 1953 i hi jugà fins el 1969, aquest any com a jugador entrenador Continuà al club com a entrenador fins el 1980 i, des del 1983, com a directiu L’any 2006 fou nomenat Històric del Bàsquet Català
dret de la pella
Història
Un dels imposts medievals permanents de la ciutat de Barcelona, que gravava la compravenda en subhasta de roba usada.
Fou creat el 1330, amb motiu de la guerra amb Gènova Es repartia entre comprador i venedor Tenia un rendiment feble, que baixà com els altres impostos, durant el segle XV En els primers temps de la seva creació comprenia també els draps de llana i fustanys no confeccionats i llana filada, que després foren gravats per altres drets
Bull
Electrònica i informàtica
Grup d’empreses franceses dedicades a la informàtica professional, fundat l’any 1931 i amb seu a Les Clayes-sous-Bois, prop de París.
Es creà amb la finalitat de desenvolupar i comercialitzar les màquines estadístiques de l’enginyer noruec Fredrik Rosing Bull En 1931-35 s’anomenà HWEgli Bull, després Compagnie des Machines Bull fins el 1990 i, finalment, Bull des del 1997 La seva activitat se centra en la fabricació de servidors, superordinadors i la creació de programari
Zollverein
Economia
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List
Thomas Gold
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen austríac.
Estudià a la Universitat de Cambridge Posteriorment passà als EUA on exercí com a professor de la Universitat Cornell Ithaca, Nova York S'ocupà de temes cosmològics i fou el principal promotor de la hipòtesi de l’estat estacionari de l’Univers o de creació contínua, en contraposició de la del big-bang o de la gran explosió
José Gafo
Cristianisme
Dominicà.
Intentà la transformació del moviment de Cercles Obrers Catòlics en un sindicalisme aconfessional, independent respecte a la patronal i d’exclusiva reivindicació professional Aconseguí la creació d’una Confederación de Sindicatos Católicos Libres 1916-21, que finalment s’uní als Sindicats Lliures de Ramon Sales A Madrid, amb el PGerard, edità La Voz del Trabajo i El Sindicalista Libre
John Baskerville
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor anglès.
Establert a Birmingham, alternà la seva labor gràfica amb la de professor A més de la creació i el gravat de caràcters tipogràfics, coneguts amb el seu nom, li és atribuïda la invenció del paper vitella Juntament amb Bodoni, Fournier, Didot i Ibarra, fou un dels capdavanters del renaixement de les arts gràfiques a Europa al s XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina