Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana El 1986 guanyà el premi Amadeu Oller amb el recull Paisatge d’hivern Pòstumament, es publicà un volum d’obra conjunta, El volcà 1991, que aplegava una reedició del seu primer llibre, un llibre inèdit que dona títol al conjunt i alguns poemes inèdits També deixà diverses narracions i una sèrie de treballs literaris, entre els quals destaquen els dedicats a Jordi Sarsanedas

Autor eminentment costumista, conreà el sainet bilingüe o en català El barbero afeita al burro , 1859 Don Gregori del Pernil, o sia L’arribada d’un mort i la fugida d’un viu , 1868 Manetes a la padrina , 1868 Tan gran i va a la font , 1877, i publicà romanços i diàlegs Deixà inèdita la novella en castellà El marqués de Montefrío , datada el 1860

Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem 1598 i jurat en cap de Mallorca 1603-04 Publicà un poema èpic en castellà, Sacro trofeo de Cristo València 1599, i deixà inèdit un curiós Ejercicio militar para salir en público en todas fiestas y juegos , datat el 1604 Practicà també la pintura religiosa i el dibuix, i, en segon terme, el retrat

Notari, batlle del Call i escrivà de la Inquisició Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en part en el “Diario Constitucional” 1822 i el “Diario Balear” 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca de l’any 1749 al 1828, on inclou dades personals, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica , i dos volums de poesies satíriques

Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921

Formava part d’un projecte d’expansió del Grupo Z i volia ocupar l’espai que deixà el desaparegut Dicen Àlex Botines en fou el director, Quim Regàs en fou subdirector i Carlos Martín, redactor en cap El diari estigué vinculat al projecte de candidatura olímpica de Barcelona, però, malgrat els esforços, no reeixí i cessà amb el número 82, el 23 de maig de 1986

Després de jugar a la Unió Universitària, el 1934 es convertí en el president del club Al novembre del 1939 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i al cap de poc president delegat de la federació catalanobalear Al mes de gener del 1944 deixà la presidència de la federació catalana per a ser vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Amb el subtítol Los amantes comarcales del deporte , tenia format de revista i seguia l’actualitat esportiva local de Tortosa i de les terres de l’Ebre Les seves prop de deu pàgines es dedicaven principalment al futbol, però també seguia esports com el ciclisme, la boxa i d’altres Hi collaborà Antoni Daza, que signava com Atleta sembla que deixà de publicar-se el 1960

El 1992 entrà al Club Ciclista Berga practicant cros, posteriorment com a juvenil començà a competir en descens Guanyà dues Copes Catalanes, el 1998 de cros i el 2000 de descens Fou responsable de bicicleta tot terreny a la Federació Catalana de Ciclisme 2002-07 Dirigí durant cinc temporades les seleccions catalanes en les dues modalitats El 2007 deixà la direcció tècnica de la FCC