Resultats de la cerca
Es mostren 3937 resultats
Tradia
Marca comercial de Difusió Digital Societat de Telecomunicacions SA, empresa del Grup Abertis que actua com a operador d’infraestructures i serveis de telecomunicacions per a radiodifusors, operadors de telecomunicacions i grups tancats d’usuaris.
Creada l’any 2000 a partir de la privatització de la xarxa de radiodifusió del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, disposa d’una densa xarxa d’enllaços digitals d’alta capacitat i d’un gran nombre de reemissors emplaçats per tot Catalunya, que utilitza per a difondre els serveis de ràdio i TV de la CCRTV, i donar servei de comunicacions als mossos d’esquadra, els bombers i protecció civil En els darrers anys, ha iniciat l’expansió fora de l’àmbit de Catalunya
Museu Abelló
Museu
Museu que obrí les seves portes el 1999 a Mollet del Vallès amb els fons de l’artista i col·leccionista Joan Abelló.
Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló
antena col·lectiva
Antena utilitzada conjuntament per diversos usuaris.
Per tal de poder alimentar diversos receptors, cal amplificar el feble senyal de què normalment hom disposa als extrems de l’antena abans de distribuir-lo entre els diferents receptors Sovint, els senyals rebuts per diverses antenes collectives de ràdio en AM i FM i televisió en VHF i UHF són mesclats en una mateixa línia de distribució i separats després per tal d’alimentar els distints aparells Per extensió, hom anomena antena collectiva el conjunt d’antenes, amplificadors, mescladors, línies de distribució i separadors utilitzats en aquestes installacions
Joan de Brandenburg-Ansbach
Història
Noble alemany, fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach.
Marquès de Brandenburg i cosí germà de Joaquim I Nèstor, elector de Brandenburg Arribà a la península Ibèrica en el seguici de Carles I Aquest, interessat a assegurar-se el vot de l’elector, disposà el casament de Joan amb Germana de Foix, vídua de Ferran II de Catalunya-Aragó, que se celebrà a Barcelona el 1519 Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, fou nomenat 1523 capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general
Sant Estève de Casas (Cassanhas)
Alguns autors creuen que aquesta església, de la qual avui no es conserva cap resta, era situada als voltants del poble de Cassanhas, encara que aquesta suposició no s’ha pogut confirmar S’esmenta per primera vegada l’any 1017, en què el comte Bernat I Tallaferro de Besalú es disposà a crear l’efímer bisbat de Besalú i el dotà, entre altres molts béns, amb l’església de Sant Estève, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels l’església era a la villa de Casas, al comtat de la Fenolleda
Santa Julita d’Abella (les Paüls)
Art romànic
El petit nucli d’Abella és situat al sud-oest de les Paüls, just sota el tossal d’Abella El topònim d’aquest indret prové del nom de persona romà Abellasia Un Galí d’Abella documenta la seva existència vers el 1020 El nucli formà sempre part de la baronia d’Espés No es disposa de cap referència documental de la seva església, tot i que la santa titular n’indica una notable antiguitat L’església ha estat molt modificada, però tot i així alguns trams del mur de migjorn recorden el seu origen romànic
Auditori Municipal Enric Granados
Música
Auditori de titularitat municipal inaugurat a Lleida l’any 1995.
Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996
Banda Simfònica Unió Musical de Llíria
Música
Formació musical fundada el 1913 per Francesc de P. Vives.
Des de l’inici ha participat en diferents festivals i certàmens arreu d’Espanya i de l’estranger, on ha obtingut importants guardons, i ha estructurat la seva pròpia escola de música La societat que la integra ha creat també una banda juvenil 1961, una orquestra de corda i un cor mixt Disposa de més de 100 músics professionals i és dirigida, des del 1997, pel mestre JM Micó Castellano Altres directors que n’han estat al capdavant són E Felipe, J Garcés Queralt, F Villarejo, P Sánchez Torrella, M Enguídanos Cotanda i F Cabrelles
Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical l’Harmònica de Bunyol
Música
Banda fundada al 1888 amb el nom Banda La Primitiva de la Constància.
Després de la guerra civil, Josep Maria Cervera i Lloret en fou director i la seva tasca fou fonamental per a la consolidació de l’agrupació i la creació de l’Escola d’Educands N’han estat també al capdavant directors com M Rehués, E Panach, JM Morató, F Berenguer, M Carrascosa, M Puig i Yago, J Peñarroja, A Peinado, F Forés, L Sanjaime, A Blanquer i F Tamarit i Fallos Disposa d’una plantilla de 130 músics dirigits, des del 1999, pel mestre F Bonete Piqueras Ha obtingut importants premis
Android
Electrònica i informàtica
Plataforma de programari i sistema operatiu per a dispositius mòbils basat en Linux.
Fou desenvolupada inicialment per Google i posteriorment per la fundació Open Handset Alliance, grup empresarial de 48 companyies creat el 2007 en què també participa Google Android permet escriure codis basats en llenguatge de programació Java i controlar els dispositius per mitjà de llibreries desenvolupades o adaptades per Google Aquesta plataforma es donà a conèixer el 2007, juntament amb l’Open Handset Alliance, fundació per a la promoció d’estàndards oberts per a dispositius mòbils El primer telèfon mòbil que disposà d’Android fou l’HTC Dream, introduït al mercat el 2008
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina