Resultats de la cerca

Jugà al GEiEG de Girona, equip en el qual romangué més de vint temporades Disputà un Campionat del Món d’handbol d’onze amb la selecció espanyola 1952 Visqué com a jugador la transició de l’handbol d’onze a l’handbol de set, modalitat en què també fou internacional Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1982-88

Ingressà a les files del Tir Esportiu de Barcelona l’any 1975 i guanyà la Copa del Rei 1980 en l’especialitat de carrabina, i fou segon 1979 i tercer 1981 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 en la prova de 50 m carrabina estirat Disputà diverses competicions internacionals com el Campionat del Món 1982

Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta

S’inicià al Club Bon Pastor de Barcelona Després de tres anys passà a l’Esport Rogent En pes gall fou campió de Catalunya 1993, 1994, 1995 i subcampió d’Espanya amateur 1995 i en pes ploma, campió de Catalunya 1996 i subcampió d’Espanya amateur 1996 Disputà alguns combats com a professional fins la seva retirada el 2003

Interior esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1954-56 procedent del Deportivo de La Coruña Disputà 16 partits i fou cedit al Comtal 1956-57, on jugà 14 partits més a primera divisió Internacional pel seu país, una vegada que es retirà 1962 dugué a terme tasques d’entrenador al Futbol Club Girona, entre d’altres

Format al Manresa, jugà al Mallorca 1943-45, el Farnés, el Girona i el Barcelona B, abans de fitxar pel Sabadell 1946-50, amb el qual debutà a primera divisió el 6 d’octubre de 1946 Amb l’equip vallesà disputà un total de 68 partits en aquesta categoria Posteriorment tornà al Manresa, on es retirà el 1953

Jugà al Futbol Club Barcelona 1901-04 procedent del Fussballclub Zürich Mig centre, disputà 32 partits com a barcelonista, marcà 6 gols i guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Alternà la seva condició de jugador amb la de vicepresident del club 1903-04 La temporada 1904-05 jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol

Pioner d’aquest esport, començà a jugar a les escoles franceses i disputà el Campionat de Catalunya amb la Société Patrie Fou campió de Catalunya en tres ocasions 1930, 1935, 1936 i una vegada d’Espanya 1935 Internacional amb la selecció espanyola, aconseguí el subcampionat d’Europa 1935 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i Mèxic

S’inicià com a porter al Iuris, passà al Can Salvi, però forjà la seva trajectòria esportiva al Júnior FC Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Com a directiu, presidí les federacions catalana 1980-85, espanyola 1984-92 i europea 2003-08 Fou president de la Federació Internacional d’Hoquei 2008-16

Competí en la categoria de pes semipesant representant el Club Judo Barcelona Campió de Catalunya sènior 1976, posteriorment es proclamà campió d’Espanya 1979 i guanyà el títol estatal universitari 1979 i el de campió ibèric 1979 Formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs del Mediterrani 1979 i també integrà l’equip de la federació catalana