Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
orobanque
orbanque
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies paràsites, de la família de les orobancàcies, de fulles esquamiformes, de flors bilabiades, disposades en espiga o en raïm, i de fruits capsulars.
Parasiten plantes molt diverses i algunes espècies solen causar estralls en certs conreus
Pomona
Mitologia
En la mitologia llatina, deessa dels fruits, venerada amb un flamen o sacerdot propi (flamen personalis) i en un lloc especial de culte a la via Ostiense.
Pinyeres
Antic poble de Pinyeres
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Batea (Terra Alta), habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al NW de la vila, a la dreta del riu d’Algars.
De la seva església parroquial la Transfiguració, destruïda el 1936, depenia la d’Algars Hi ha les restes d’un antic castell El 1841 fou agregat a Batea
fustet
Botànica
Química
Arbust o petit arbre de l’Europa submediterrània amb fulles alternes, enteres i ovals, amb flors petites, verdoses o groguenques, agrupades en panícules terminals, i amb fruits drupacis.
Les estelles, anomenades fustets , són emprades en tintoreria
ficus
Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
hipocrepis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades, de flors grogues, generalment en ramells, i de fruits en loment.
És anomenat també desferracavalls
heliotropi
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, amb cimes de flors petites de corol·la hipocraterimorfa i blanquinosa i amb fruits secs nuculars.
nictaginàcies
nictaginàcies Flor de nit (Mirabilis jalapa)
© Fototeca.cat
Botànica
Família de centrospermes integrada per plantes llenyoses o herbàcies de fulles simples oposades, de flors haploclamídies, gamofil·les, pentàmeres i amb el gineceu súper i de fruits en aqueni.
Comprèn unes 300 espècies, gairebé totes pròpies de les regions càlides d’Amèrica Algunes són plantes de jardí, com la buguenvíllia Bougainvillea sp i la flor de nit Mirabilis jalapa
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides
cogombre
Cogombre
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, proveïda de circells, hirsuta, de tiges anguloses, fulles orbiculars, ovals o reniformes, flors grogues axil·lars i fruits en pepònide.
Oriünd del sud de l’Índia, ha estat conreat de molt antic