Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
estany de Montcasau
Estany
Estany d’origen glacial del massís de Montardo, al circ de capçalera del riu de Rencules, centrat en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani
el Montau
Cim
Cim (658 m) del massís de Garraf, al límit entre els termes d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Begues (Baix Llobregat).
Virunga
Massís
Massís volcànic de l’Àfrica central, al N del llac Kivu, al límit entre la República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda.
La part oriental és constituïda per sis volcans apagats, un dels quals el Karisimbi 4660 m, i la part occidental comprèn dos volcans actius, el Nyiragongo 3480 m i el Nyamlagira 3058 m
Uinta
Massís
Massís muntanyós que s’estén a l’E de la serralada de Wasatch, entre els estats de Wyoming i d’Utah, EUA.
Té l’altitud màxima al Kings Peak 4 114 m
pic de les Tres Estelles
Muntanya
Contrafort (2 099 m alt) occidental del massís del Canigó, termenal dels municipis conflentins de Saorra, Escaró, Nyer i Pi de Conflent.
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són…
pic del Ginebre
Cim
Cim (2 382 m) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l’Aude, separa el Capcir (Puigbalador) del Donasà.
riera de Corró
Riera
Afluent, per l’esquerra, del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers
turó de l’Home
Vista del turó de l’Home des de les Agudes
horrapics (CC BY 2.0)
Cim
Pic culminant del Montseny (1.706 m), al S del massís de les Agudes, dins el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).
És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de Catalunya i amb…
la Castellassa
Cim
Cim (856 m) del massís de Sant Llorenç del Munt, al SE de la Mola, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental).