Resultats de la cerca

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau…

Fundat el 1974, ha esdevingut mundialment cèlebre per les seves interpretacions de música contemporània És format per Irvine Arditti, primer violí Graeme Jennings des del 1994, segon violí, successor de Lennox Mackenzie 1974-83, Alexander Balenescu 1983-86 i David Alberman 1986-94 Dov Scheindlin, viola, el qual ocupa el lloc de Levine Andrade 1974-91 i Garth Knox 1991-, i Rohan de Saram, violoncel Cada any estrena obres d’autors contemporanis, com del mateix Irvine Arditti, E Carter, L de Pablo, J Cage, M Kagel i I Xenakis Les obres són treballades conjuntament amb els seus compositors,…

Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb  Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà…

A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897…

Després de publicar Les amoureuses 1858, poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys Lettres de mon moulin 1869, el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose 1868, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon 1872, Les contes du lundi 1873, entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne 1872 Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva Manifestà una sensibilitat…

Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata…

Treballa en pintura i des dels seus inicis ha experimentat diferents influències Al començament dels anys vuitanta introduí factors arquitectònics en la seva obra Ha escrit diversos texts teòrics i ha organitzat exposicions, com Science Fiction 1983 a la John Weber Gallery, amb obres de Ross Bleckner, Jeff Koons i Richard Prince La seva primera exposició individual tingué lloc l’any 1985, i hi presentà obres que feien referència a qüestions socials i conceptuals, des d’un treball abstracte que es caracteritzà per la compartimentació en plans geomètrics diferenciats formalment per l’ús de…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Eduard Toldrà i JZamacois La seva obra pianística inclou Tema i variacions 1960 i Sonata 1961 És autor d’un Trio 1963, per a mezzo , flauta i guitarra Evolucions 1963, per a flauta, clarinet i corda Quintet , per a instruments de vent 1968, Conceptes 1966, per a oboè, clarinet, fagot i corda, i de diferents obres simfonicocorals, com Abstraccions 1964, Premi Ciutat de Barcelona i Antítesi 1965-67, Premi extraordinari del Conservatori Escriví l’òpera Kohelet 1967-69 Una de les seves obres més significatives…

Vida Fou mestre de capella i organista de les esglésies de Sant Felip Neri, de Gràcia, i de Nostra Senyora de Pompeia Impartí classes a les acadèmies Granados i Vidiella de Barcelona, al Conservatori de Terrassa, del qual exercí la sotsdirecció durant el període en què J Pecanins n’era director, i als Jesuïtes de Sarrià El 1926 fou nomenat director musical a Ràdio Barcelona Fundà i dirigí l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat, entitats que sota la seva direcció assoliren un sòlid prestigi Contribuí també a la formació de l’Acadèmia Ainaud de Barcelona Participà en l’organització del Tercer…

Fou el representant més important de l' opéra comique , gènere al qual està dedicada pràcticament tota la seva obra Des de jove mostrà un talent especial per a la música Estudià piano amb IA Ladurner i començà a compondre obres per a aquest instrument i alguna peça de música de cambra El 1802 anà a Londres per estudiar comerç, però aviat retornà a París per dedicar-se exclusivament a la música La seva primera comédie melée d’ariette , en un acte, titulada L’erreur d’un moment 1805, cridà l’atenció de L Cherubini, que el prengué com a alumne Les primeres òperes no van ser del gust del públic i…