Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
replà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les superfícies planes d’una escala construïdes davant les portes dels pisos o al cap d’un ram, especialment als angles del buc.
Quan és al cap d’un ram, consisteix en un esglaó l’estesa del qual és notablement superior a la dels que el precedeixen i a la dels que el segueixen i en els angles del buc és sensiblement igual a l’amplada dels esglaons
regle
Construcció i obres públiques
Instrument semblant a un regle gran i gruixut emprat pels paletes com a guia per a fer planes les parets, fer llisos els enrajolats, etc.
endoteli
Biologia
Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials compost de cèl·lules planes, poligonals i disposades en forma de mosaic.
Algunes d’aquestes cèllules són especialment adaptades per a la fagocitosi L’endoteli es diferencia de l’epiteli, bé que histològicament hom els classifiqui junts, perquè té origen endodèrmic
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya…
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
Rio Grande do Sul
Divisió administrativa
Estat del Brasil, el més meridional de tots.
La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes…
Josep Pey i Farriol
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Decorador, pintor i dibuixant.
Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…
Pont d’Espot
Art romànic
Situació Aquest pont, conegut també com el pont de la Capella, es troba a la part alta de la població, sobre el Riu Escrita ECSA - J Bolòs Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago Mapa 33-9181 Situació 31TCH429159 En entrar a la població d’Espot, cal passar el pont modern i seguir amunt Resta a mà dreta, al costat de la carretera Pont És un pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt Té una longitud total de 18, 4 m, repartits entre els dos vessants el de la riba esquerra és una mica…
Pont d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Gràcil pont d’arcada de mig punt, sobre la Noguera Pallaresa ECSA - J Bolòs Pont situat sobre la Noguera Pallaresa, a la vall d’Isil, entre els pobles de Borén i d’Isil, sota el poble d’Àrreu D’aquest pont arrenca el camí que s’enfila fins a aquest poble, situat uns centenars de metres més amunt, a ponent Mapa 33-9181 Situació 31TCH428255 Si seguim la carretera que sortint d’Esterri d’Àneu va cap a Alós, passat Borén trobarem a mà esquerra, al costat de la carretera, el pont Pont Aquest pont petit, d’un sol ull i amb una arcada de mig punt, fa uns 6 m de llarg 7,3 m si hi incloem el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina