Resultats de la cerca

S’inicià al Club d’Escacs Àguila, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club d’Escacs Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya per equips En categoria individual, es proclamà campió 1961, 1968 i subcampió 1964, 1967 de Catalunya, i subcampió estatal 1961 Conquerí el Torneig Internacional de Berga 1960, i disputà les Olimpíades d’Escacs 1960, 1962 amb l’equip espanyol

Formada al Club Tennis Taula Calella, on jugà durant 24 temporades, el 1993 conquerí el primer títol català i estatal femení per equips de l’entitat Repetí el títol català 1995, 2003, 2004, i es proclamà campiona de Catalunya de dobles 2005, 2006 i campiona catalana per comarques 1999

Format al Club Tennis Taula Calella, on desenvolupà la seva carrera, fou campió de Catalunya per equips 1995 i de dobles mixtos 2006-09 amb la seva companya de club Jéssica Hernández, amb la qual es proclamà subcampió d’Espanya 2006

Desenvolupà la seva trajectòria al Foment de la Pesca Esportiva d’Olot, amb el qual es proclamà campió 2000, 2008 i subcampió 1999, 2010 d’Espanya de clubs Amb la selecció catalana, guanyà una medalla d’or 2007, una de plata 2010 i una de bronze 2012 en el Campionat d’Espanya

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995

Format al Club Hoquei Mataró, amb el qual pujà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà la Copa de la CERS 2009

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona, del qual fou directiu Més tard fou president de la Federació Espanyola de Societats de Rem 1933-38

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Receptor del Club Beisbol Viladecans, formà part del primer equip durant les dècades de 1970 i 1980 El 1982 guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya, títol que revalidà any rere any fins que es retirà aquella mateixa dècada Al final de la dècada i durant uns quants anys formà part del cos tècnic del club, i fou partícip del domini del CB Viladecans, que aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei en què participà