Resultats de la cerca

S’establí a Catalunya a catorze anys, i el 1948 començà a competir Guanyà el primer premi del Club La Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1951, 1953, el Concurs La Amistad del Masnou 1965 i el campionat de les Bodas de Oro de la Federació Espanyola de Columbicultura 1994 També fou campió de Catalunya 1987, subcampió d’Espanya 1958 i cinquè del Campionat Internacional 1987 Aportà noves tècniques a aquest esport, i formà part de la directiva de la Federació Catalana de Columbicultura i del Club El Masnou, que presidí Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat 1996

S’inicià en la competició el 1996 al Volant RACC, que guanyà l’any 1998 amb un Peugeot 106 R Debutà com a professional l’any 2000 i aconseguí el títol estatal sobre asfalt en categoria dièsel L’any següent s’imposà en F3 al Campionat d’Espanya amb un Citroën Saxo i debutà en el Campionat del Món WRC al Ralli d’Anglaterra Fou campió del món júnior 2002 i guanyà una prova del grup N del WRC 2004 amb Mitsubishi El 2006 es proclamà campió d’Espanya d’asfalt amb un Citroën C2 i subcampió de terra amb un Mitsubishi Lancer

Fou fundat el 1971 pel mestre Antonio Toledo Munuera S’imposà en la primera edició dels Campionats d’Espanya i de Catalunya 1980 de clubs Repetí el títol estatal en la segona edició i aconseguí set podis consecutius en els campionats catalans per equips 1981-88 Ha forjat nombrosos campions catalans i estatals en totes les categories d’edat i figures internacionals com el campió del món Ireno Fargas 1983 i el subcampió d’Europa Miguel Toledo Aroca 2000 També ha format nombrosos mestres, com el seleccionador català Antonio Toledo Aroca, que substituí el seu pare en la direcció del…

Fundat el 1985, fou molt actiu durant els primers anys i organitzà la Lliga Catalana per equips 1985 i el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 1986 També organitzà anualment l’Obert Internacional Ciutat de Lleida i diverses proves del Circuit Winston Inicialment destacà el canadenc Patrick Ossman i als anys noranta i al principi del 2000 Iván Flores, Jesús Troya i Enric Falcón En la categoria d’equips fou dues vegades subcampió d’Espanya, guanyà una Copa del Rei i un Campionat de Catalunya Tenia cinc pistes d’esquaix, gimnàs, sauna i escola d’esquaix Tancà les portes l’…

Format al Club de Golf Terramar, fou campió d’Espanya infantil 1988 i júnior 1993 El 1991 guanyà el British Boys i fou subcampió de l’Orange Bowl i, amb el Terramar, conquerí el Campionat d’Espanya Interclubs i l’European Clubs Cup Trophy Assolí el títol individual en aquesta darrera competició 1991, 1993, i el subcampionat per equips 1993 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur 1992 i assolí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1993 El 1994 es proclamà campió d’Espanya amateur i professional Com a professional, aconseguí el subcampionat del Torneig del Marroc 2005

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida

Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC

La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició