Resultats de la cerca

En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona abril-maig del 1837 En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona abril del 1840 Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps

Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení

Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa

Estudià amb EGarcía Torres a Sevilla, amb JTragó a Madrid i amb Moszkowski i D’Indy a París, on residí des del 1905 fins al 1914 Fou nomenat professor del conservatori de Madrid el 1931 Molt inspirat per la seva ciutat, les seves millors obres són Sevilla 1909, Sonata romántica 1910, Rincones sevillanos 1910, La Procesión del Rocío 1913, Danzas fantásticas 1920, Sinfonía sevillana 1920, Rapsodia sinfónica 1931, per a piano i orquestra, etc De les seves obres teòriques cal destacar l' Enciclopedia abreviada de la música 1917-47 i un Tratado de composición musical 1947-50

Format a Llotja, fou deixeble de NRaurich i JMir Amplià estudis a París i Amsterdam Es presentà el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, ciutat on ha anat exposant, així com a Madrid, Venècia Biennal, Bilbao, Sant Sebastià, etc A través de l’acadèmia del seu nom ha tingut una àmplia tasca docent És sobretot paisatgista, destacat pels seus horitzons amplis, tècnicament perfecte però arrelat de ple en l’estil naturalista del s XIX El seu germà Miquel ATàrrega i Viladoms Barcelona 1908, arquitecte titulat el 1941, és autor d’edificis com els cinemes “Pelayo” i Niça de Barcelona

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull Exposà individualment des del 1968 i participà regularment en certàmens i exposicions collectives És autora a Barcelona dels monuments a les Colles de Sant Medir 1969, a Walt Disney 1969, a Charlot 1972 i a la Mútua Escolar Blanquerna 1998, i, a Palma, el de Walt Disney 1969 Es dedicà també a la imatgeria religiosa frontis de l’abadia de Montserrat, Temple Expiatori de la Sagrada Família Fou guardonada, entre d'altres, amb el premi Ciutat de Barcelona 1974 i la Creu de Sant Jordi 2003