Resultats de la cerca

Deixeble de Vicent López Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix Museu de Belles Arts de València i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina El seu fill i deixeble Josep Ribelles i Felip València 1778 — Madrid 1835, format a les escoles de Sant Carles i de San Fernando de Madrid des del 1799, fou membre d’aquesta acadèmia 1818 i pintor de cambra Illustrà el Quixot de l’Academia Española 1819 i féu nombroses…

Fill de músics, estudià amb el seu pare i 1891 al Liceo Musicale di Bologna amb FSarti i GMartucci, a Peterburg 1900 amb Rimskij-Korsakov i més tard a Berlín amb MBruch Professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, el dirigí 1923-25 després es dedicà de ple a la composició Influït per Rimskij-Korsakov, RStrauss i CDebussy, empra temes populars, modalitats gregorianes, instrumentació antiga, etc Es destacà amb poemes simfònics com Fontane di Roma 1916, Pini di Roma 1924, Gli uccelli 1927 i òperes com Maria Egiziaca 1932 a Barcelona el 1957 i La fiamma 1934 a Barcelona el 1948 El 2004…

Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora Maria…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la reina María de…

Format a l’escola de San Fernando de Madrid amb Casado del Alisal Pintor místic, creador d’atmosferes intimistes i assossegades, és autor d’un Sant Jordi 1874 de gran significació local Decorà la sagristia de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc i féu, en morir Arturo Mélida 1902, alguns dels sostres de l’església de Santa Maria i de l’església gremial de Sant Miquel Després d’un viatge a París 1880, efectuà, integrat a la firma Laporta Germans, fotocromies i tricromies, i obrí un estudi fotogràfic a Alcoi Professor a l’Escola Industrial d’Alcoi, guanyà una plaça a Barcelona…

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de…

Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’…

Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema catalán…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues amoroses que es…