Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
gelsemi
Botànica
Farmàcia
Liana perennifòlia, de la família de les loganiàcies, pròpia d’Amèrica del Nord, de fulles oposades, enteres i lanceolades i de flors petites agrupades en cimes axil·lars.
El seu rizoma, ric en gelsemina, és antineuràlgic
inosina
Bioquímica
Nucleòsid de la hipoxantina.
El seu èster fosfòric constitueix l’àcid inosínic
Bernat I de Pallars Sobirà
Història
Segon comte privatiu de Pallars Sobirà (1035?-49), fill de Guillem II i d’Estefania.
Fou succeït pel seu germà Artau I Miró
dalton
parteneu
Literatura
Dit del vers de la mètrica grega clàssica que constitueix una forma acèfala del dímetre coriàmbic (o forma catalèctica del dímetre jònic a minore).
El seu esquema és ̆̆&esb&esb̆̆&esb
ascites pancreàtica
Patologia humana
Ascites deguda a malalties pancreàtiques.
És característic el seu elevat contingut d’amilases
barratge
Música
Armadura damunt la qual és muntada la taula de ressonància del piano i que permet una gran tensió de les cordes.
El seu origen és atribuït a Sébastien Érard
ACP
Bioquímica
Sigla dels mots anglesos acyl carrier protein, que designa una proteïna transportadora de radicals acil que intervé en la biosíntesi dels àcids grassos.
El seu grup actiu és la 4’ -fosfopanteteïna
Babilònia
Babilònia cilindre-segell babilònic i la seva empremta (~1200 aC)
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Mesopotàmia (actual Iraq), que donà nom a la porció sud del país Babilònia), de la qual fou la capital a partir del segle XVIIII aC.
Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…