Resultats de la cerca

El personatge —inspirat en una llegenda transsilvana sobre Vlad III de Valàquia, dit Dràcula— encarna un home vampir àvid de xuclar la sang humana que li permet de menar una vida d’ultratomba La novella ha servit de base per a diverses versions cinematogràfiques entre les quals es destaquen Nosferatu 1922 de FWMurnau, Dracula 1931, de TBrowning, Dracula 1958, de TFisher, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, de WHerzog, i Dracula 1992, de FFCoppola

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra

Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934 Féu recerques importants en geometria superfícies cúbiques i de quart ordre i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander ‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932 i pòstumament 1882 aparegueren les seves obres completes Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom

El 1994 guanyà el premi Hermann Hesse, però la consagració definitiva li arribà amb el premi Georg Büchner 1999, el més important de la literatura alemanya Entre altres obres, ha publicat les novelles Ich war einmal ‘Una vegada era jo’, 1989, Feuerland ‘Terra del foc’, 1992, Mein Hund, meine Sau, mein Leben ‘El meu gos, la meva truja, la meva vida’, 1994 i Der Tod und ich, wir zwei ‘La mort i jo, nosaltres dos’, 1996

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín El 1953 cantà a Viena, sota les ordres de Herbert von Karajan, la Passió segons sant Mateu de JS Bach Destacà en el repertori d’oratori i lied i en les òperes de Richard Wagner, especialment com a Erda — L’or del Rin —, paper que interpretà al Covent Garden de Londres el 1959, i com a la primera Norna El capvespre dels déus des del 1964 al Festival de Bayreuth Participà, entre d’altres, en representacions d’òperes de Wagner també a l’Òpera de Viena i al Teatro Colón de Buenos Aires D’entre els seus enregistraments destaquen les versions de…

Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…

Amb un mes de retard entra en vigor la nova Comissió Europea sorgida de les eleccions del maig del 2019, que presideix l’alemanya Ursula von der Leyden El motiu del retard és el rebuig del Parlament Europeu a tres dels candidats a comissaris Dels membres del nou organisme cal destacar-ne els vicepresidents executius Frans Timmermans Països Baixos, Margrethe Verstager Dinamarca, Valdis Dombrovskis Letònia, que repeteixen legislatura, i el vicepresident i Alt representant de la Unió Europea Josep Borrell Espanya

La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta

El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou JF Reichardt D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure L' opéra-comique Die Heimkehr der Fremde 'El retorn a la llar de l’estranger', 1829, de F Mendelssohn, o l' Spanisches Liederspiel ' Liederspiel espanyol', opus 74 1849, de R Schumann, en són dos bons exemples