Resultats de la cerca

Bisbe d’Eichstätt, fou designat papa directament per l’emperador Enric III Es preocupà més de les qüestions polítiques que no pas de la reforma de l’Església, bé que afavorí la reforma benedictina que Joan Gualbert dugué a terme a Vallombrosa vallombrosà

Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric

Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer

Fill i sucessor de Mieszko II Vers el 1037 una revolta l’expulsà del país, el qual fou ocupat 1038-41 per Bretislau II de Bohèmia fou restablert al tron per intervenció de l’emperador Enric III Recobrà Masòvia 1047 i ocupà Silèsia

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya

Fundat el 1980, organitza activitats esportives relacionades amb l’excursionisme i l’alpinisme Realitza excursions populars, descens de barrancs, escalada en roca i gel i acampades i recuperació de senders Des del 1991 gestiona el refugi Enric Aiguadé El 2011 tenia uns 220 socis

Estigué dirigida per Enric Clarà Conté informacions tècniques sobre els esports d’hivern, esquís, estacions, competicions i entrenament de l’esquiador Es publica durant la temporada d’hivern, del desembre al març i edita també un catàleg anual També ha estat dirigida per Curro Bultó

Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines l’església actual fou reedificada al començament del segle XX Centra una caseria disseminada 16 h 1981

Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, es casà 1318 amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta Vídua 1324, es casà novament 1331 amb Lleó V, rei d’Armènia

Filla de Sanç I de Portugal i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV Fou casada amb Enric I de Castella quan aquest era menor d’edat el matrimoni, no consumat, fou anullat per Innocenci III, i Mafalda es retirà al monestir portuguès d’Arouca