Resultats de la cerca

Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama, nucli de l’orde militar homònim orde de Sant Jordi d’Alfama

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986…

Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça, Canes i…

El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja

Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar

Aquell mateix any, pel tractat de Küçük Kaynarca, Turquia hagué de permetre el pas als vaixells mercants russos, concessió que s’amplià a les altres potències pel tractat d’Adrianòpolis 1829 El 1833 Rússia signà amb els turcs el conveni de Hünkâr ×Iskelesi, pel qual la seva armada pogué emprar els estrets, privilegi que fou abolit en la convenció de Londres 1841 El tractat de París 1856 proclamà la neutralització de la mar Negra i fixà en sis els vaixells de combat russos o turcs que s’hi podien estar, limitació que fou suprimida per la conferència de Londres 1871 Durant la…