Resultats de la cerca

Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de SantJordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges

De caràcter no lucratiu, ha realitzat una important tasca de difusió a través de cursets, conferències, visites, campanyes, etc També collabora en exposicions i fires i edita o patrocina publicacions Ha organitzat el concurs “Catalunya en Flor” 1987 i 1995 El 1998 li fou atorgada la Creu de SantJordi

Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva collaboradora i continuadora Amb el plafó SantJordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d’or a l’Exposició Internacional de París 1925 i a la de Barcelona 1929

Cavaller de l’orde de Montesa i de SantJordi d’Alfama, en morir llegà els seus béns a l’orde Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, tot i que només hi participà amb cinc poesies a les primeres cinc sessions Hi assistí sota el pseudònim Tinieblas

Representà la introducció de l’estil renaixentista italià, que coexisteix encara amb una tradició gòtica borgonyona És l’autor de la tomba del duc Francesc II de Bretanya catedral de Nantes, 1502-07 i del relleu de SantJordi, per a la capella del castell de Gaillon 1508, avui al Louvre

És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut Per a la confraria de SantJordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca ha jurado defender la limpieza de María Santísima 1696

Es formà a Llotja 1949-56 i a l’Escola de Belles Arts de SantJordi 1956-59 de Barcelona Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets Formà grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics

La conforma l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau SantJordi i les piscines Picornell L’Anella Olímpica també comprèn l’edifici de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch i la Torre de Telecomunicacions dissenyada per Santiago Calatrava

Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia SantJordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui