Resultats de la cerca

Fundat el 1957, nasqué vinculat a l’empresa Industria Nacional de Óptica INDO dels germans Cottet Començà a competir a la lliga d’Educación y Descanso i posteriorment s’inscriví en competicions federades El 1960 aconseguí el Campionat d’Espanya femení Posteriorment canvià de denominació i competí com a INDO Guanyà el Campionat de Catalunya en tres ocasions 1961, 1962, 1963, fou subcampió d’Espanya 1963 i aconseguí la segona posició a la Lliga espanyola 1965 Abandonà la competició l’any 1965 El terreny de joc estava situat al barri de Santa Eulàlia, on tenia les installacions la fàbrica INDO

Fou fundat el 1997, amb la finalitat de promoure l’hípica Anualment organitza el Raid Hípic de Ripoll, prova internacional de 120 km puntuable per al rànquing de la Federació Eqüestre Internacional i per a la Lliga d’alta competició de la Reial Federació Hípica Espanyola També programa raids de promoció de 20, 40 i 60 km puntuables per a la Copa Catalana de raids No té installacions pròpies i utilitza un terreny municipal Entre els seus genets més rellevants cal destacar Miquel Casas Vaqué, campió estatal júnior de raid el 1999 i membre de la selecció espanyola

El seu taller de la Barceloneta tingué un paper important en els inicis del patí de vela català No es pot assegurar si fou el primer a posar el pal i la vela, però en tot cas fou el primer constructor d’aquestes noves embarcacions Quan l’any 1933 se celebrà el I Campionat de Catalunya, rebé un diploma en què se’l qualificava de “constructor revolucionari de patinadors de vela” Morí quan es començava a reglamentar la competició en patí i quan els germans Monge, de Badalona, feien els plànols del que havia de ser el tipus de patí de sèrie

El 1999 aconseguí la medalla de bronze en la primera edició de la Copa del Rei de pesca d’altura En la mateixa competició, guanyà la medalla d’argent 2000 i l’or 2003 A la Copa d’Espanya aconseguí l’or 2006 i l’argent 2009 Aconseguí el bronze al Campionat d’Europa de pesca d’altura amb curricà 2005 i l’or al Campionat del Món per equips 2006 El 2008 aconseguí l’or al Campionat del Món de clubs de pesca amb curricà amb el Club de Pesca Mar Sport d’Arenys de Mar

S’inicià al Club Ciclista Bicisport de Barcelona i es proclamà campió del món juvenil 1993 En categoria elit, aconseguí nou Campionats del Món 1995-2002, 2007 a l’aire lliure i tres en pista coberta 1995-97 Guanyà dos Campionats d’Europa 2003, 2007 i cinc d’Espanya 1993, 1995-98 El 1998 establí un rècord del món en saltar lateralment 39 tanques d’1 m d’altura en un minut El 2007 deixà la competició d’alt nivell i passà a dirigir l’escola César Cañas Trial Academy, a Premià de Dalt, que creà ell mateix

Membre del Club Esport 7, destacà guanyant el Campionat d’Espanya en categoria sub-17 1997, sub-18 1998 i júnior 1999 També guanyà en deu ocasions el Campionat de Catalunya en les categories compreses entre sub-15 i júnior En l’àmbit internacional aconseguí la segona plaça en les Olimpíades de la Joventut de Moscou 1998 En categoria absoluta aconseguí el subcampionat d’Espanya 2000 També fou subcampió d’Espanya en dues ocasions formant part de l’equip català El 1998 fou reconegut com a millor judoka català A conseqüència d’una lesió d’espatlla abandonà l’alta competició

Començà entrenant l’equip de la Universitat de Maine 1976-80, i després el Boston College 1981-90 El 1991 fitxà pel Barcelona Dragons, on entrenà fins el 2003 Debutà a la World League of American Football WLAF, competició jugada els anys 1991 i 1992, amb un registre de vuit victòries i dues derrotes Posteriorment 1995-2003 entrenà el Barcelona Dragons a la National Football League Europe NFL Europe Fou campió de la World Bowl en una ocasió 1997 i subcampió en tres ocasions 1991, 1999, 2001 Entrenà també els Scottish Claymores 2004 i els Hamburg Sea Devils 2005-06

Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925

Esdevingué ciclista professional el 1946 i un any després fitxà pel Club Ciclista Barcelonès Es retirà el 1955, però tornà el 1959 per competir en cursa madison o americana formant parella principalment amb Alfred Esmatges El 1960 fou campió d’Espanya de velocitat i americana amb la Unió Ciclista l’Hospitalet Ja retirat de la competició, fou xofer de la Vuelta a Espanya i collaborador en l’organització de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Posteriorment dirigí les seleccions catalanes amateurs de pista i carretera 1978-82 El 1986 fou cofundador de l’Escola Catalana de Ciclisme

Començà a jugar al Club Serramar de Sant Carles de la Ràpita i continuà al Reus Monterols Fou campió d’Espanya júnior 1997 i passà al professionalisme el 1999, a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyà sis torneigs individuals de l’ATP Amersfoort 2008, Estoril 2009, 2010, Bucarest 2009, Stuttgart 2010 i Niça 2013, i dos en dobles Casablanca, amb Santiago Ventura 2008 i Doha, Guillermo García-López 2010 Entre el 2010 i el 2011 ocupà el lloc 22è del rànquing mundial A l'abril del 2017 anuncià la seva retirada de la competició