Resultats de la cerca

És un centre comercial de productes agríoles i ciutat industrial producció de sucre, tèxtil i confecció de cotó, farines, olis i greixos vegetals També és un centre cultural, amb universitat i instituts superiors Fundada al s III aC, fou conquerida per Tamerlà l’any 1119 dC A mitjan s XIX s’hi esdevingué la insurrecció dels sipais

Té com a principals objectius informar sobre la realitat cultural catalana i el sistema educatiu català, detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut, sensibilitzar-lo en l’ús del català i promoure'n la integració social Els equips professionals d’aquests espais són pluridisciplinaris i són formats per docents, educadors socials, monitors en el lleure i integradors socials

És situada al S de l’illa de Madeira, a la badia del seu nom, que s’obre entre les puntes de Garajan, a l’E, i Cruz, a l’W Centre administratiu, comercial i cultural de les illes Seu episcopal Port exportador de productes agrícoles Hi ha indústries alimentàries i és un centre turístic Té aeroport internacional

La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871

Formà part del comtat de Middlesex fins l’any 1965, en què fou integrada en el districte de Barnet, un dels 32 que conformaren el Gran Londres fins l’any 1982, situat al NW de la metròpolis De marcat caràcter residencial, exerceix també funcions urbanes de caràcter educatiu i cultural, amb institucions i centres d’ensenyament superior

És anomenat també mansi Posseeix tres dialectes força diferents el septentrional, el central i el meridional, el primer dels quals constitueix la base de la llengua literària L’any 1868 aparegué la traducció dels Evangelis, primera obra en vogul escrita en alfabet llatí Actualment disposa d’una forta base cultural, amb abundants creacions literàries, que n'asseguren la subsistència

Collaborà en La Ilustració Catalana , i fundà i dirigí fins a la seva mort la Revista Ilustrada Jorba 1908-33, publicació cultural bilingüe Publicà nombroses obres de caràcter històric i folklòric La misteriosa llum 1882, Aforística mèdica popular catalana 1900, la seva obra més important, Receptari de Manresa segle XIV 1900, i altres de caràcter científic

Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia

El seu camp d’estudi és la relació entre la llei i el context social i cultural, com també l’origen social de les institucions i els codis jurídics, l’etnografia de la pràctica judicial, les interaccions socials que s’estableixen per la mediació entre conflictes i l’anàlisi de les tensions i disputes entre les diferents parts

Filla d’un fabricant tèxtil, i casada amb el també mestre Josep Llarena , exercí juntament amb ell a Vallbona d’Anoia i, des del 1946, a Torrelavit, on també impartiren classes de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat El 1961 es traslladaren a Barcelona