Resultats de la cerca

Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas S'establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista De nou a Catalunya 1941, féu algunes exposicions Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d’altres, diverses obres de Modigliani —que sembla que fou amic seu—, l’autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques

Residí uns quants anys prop de Toledo amb la seva família, des d’on, a partir del 1879, envià collaboracions a l’ Avenir du Cantal Installat més tard a Orlhac, es dedicà intensament a cantar el seu país i la seva gent, dintre l’esperit del felibritge És autor dels reculls Flour de Brousso 1896 i Jous la Cluchado 1909 Publicà també un recull en francès, En plein air 1900

Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony 1910, Hugh the Drover 1924, The Poisoned Kiss 1936, Ephitalamion 1953 i Hodie 1954

Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes

Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772 Es distingí per les obres d’ampliació del convent, i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar i Alemany , que el succeí en dos dels seus abadiats El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964

Noble, fill de pares catalans i net de castellans Escriví Misceláneos históricos y políticos sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , publicats parcialment el 1889 És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans bé que inicialment participà en la revolta i que dedicà a Felip IV de Castella La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil

Estudià a l’Academy Royal de Londres, de la qual fou nomenat acadèmic 1794 Aviat es convertí en un famós illustrador destaquen les illustracions que féu per a El vicari de Wakefield , de Goldsmith, i per a la traducció anglesa de La Ilíada Es dedicà també a la pintura historicoallegòrica La seva obra, impregnada d’un cert misticisme, influí d’alguna manera en la generació d’artistes romàntics anglesos

Sacerdot 1886, es dedicà a l’arqueologia Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 amb una comunicació sobre les fronteres de la llengua catalana i publicà el llibre de poemes en prosa i cançons corals L’àngel de Nazaret 1910, prologat per Miquel Costa i Llobera, i el Llibre de la vida de Nostre Senyor Jesucrist 1914 Deixà inèdita una biografia de santa Catalina Tomàs

Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat

Treballà inicialment en el món de l’art com a pintor Des del 1945 es dedica professionalment al disseny gràfic com a art director de diferents agències barcelonines, com, també, d’un important laboratori químic A partir del 1960 treballà especialment en la decoració de botigues i locals públics, així com en la realització de stands o parades per a fires Feu grans murals i escultures Residí a Madrid i Bilbao